Rehabilitació terapèutica a lloms d'un cavall

  • Rehabilitación terapéutica a lomos de un caballo
  • Rehabilitación terapéutica a lomos de un caballo
  • Rehabilitación terapéutica a lomos de un caballo
  • Rehabilitación terapéutica a lomos de un caballo
  27/08/2021

Hi ha persones que, per la qual cosa siga, mantenen una relació molt estreta amb els animals i els arriba tan endins que els canvia la vida per complet i els millora la salut. L'equinoterapia és un exemple dels beneficis que els equins proporcionen als seus “pacients”, per cridar-los d'alguna manera. Es tracta d'una disciplina emprada per professionals de la salut física o mental, amb l'objectiu de promoure la rehabilitació de xiquets, adolescents i adults a nivell neuromuscular, psicològic, cognitiu i social. De fet, la medicina ha demostrat que la teràpia amb cavalls afavoreix la qualitat de vida de moltes persones.

L'equinoterapia ha constatat millores en el desenvolupament d'habilitats motores, en el to muscular, en la postura, en la conducta i en l'ajust emocional. Els experts asseguren que el moviment que presenta el cavall és molt similar al patró fisiològic de la marxa humana. Per aquesta raó és capaç d'ajudar en el tractament de nombroses patologies quan aquestes teràpies es duen a terme a través de professionals qualificats. Una teràpia que contempla diversos tractaments destinats a persones amb unes certes discapacitats sensorials, autisme, paràlisi cerebral, síndrome de Down, esclerosi múltiple, parkinson, etc. 

Hem recaptat l'opinió d'un expert, Vicente Bolufer, gerent del Club Hípic Benissa, que ha treballat durant molts anys amb l'alumnat de dos col·legis d'educació especial, el Gargasindi de Calp i el Miguel Hernández de Benidorm. La hipoterapia, comenta, està basada en el moviment de l'equí i es realitza a lloms del cavall o al seu costat. Es basa en aspectes com la transmissió de la calor corporal del cos de l'animal a la persona i genera estímuls en el malalt que li permeten millorar la coordinació i l'equilibri. D'altra banda està l'equitació terapèutica per als problemes d'aprenentatge i adaptació. Aquesta tècnica estimula l'afectivitat i els sentits i centra la seua atenció en el contacte amb el cavall i la motivació que aquest genera. El pacient assumeix el paper de responsable de les diferents cures que necessita l'equí.

Bolufer apunta que “un xiquet en cadira de rodes reacciona quan veu el món des de dalt, a lloms del cavall, i això li fa sentir bé”. “Els animals”, afig, “els transmeten calma, tranquil·litat i ells se senten protagonistes quan els raspallen, passegen o galopen”. No tots els cavalls valen per a aquestes teràpies “perquè no poden fer-les amb un animal nerviós. Al contrari, han de ser dòcils”, adverteix. En el seu cas, dues egües, Afectuosa i Elegància, han sigut les preferides per a aquesta mena de menesters.

Una altra tècnica és el volteig terapèutic, que té en compte els seus efectes no sols fisioterapèutics sinó també psicopedagògics. El pacient munta al cavall únicament sobre una manta per a d'aquesta manera poder realitzar moviments sobre el seu dors. I està també l'equinoterapia social, que aprofita el vincle afectiu que l'humà estableix amb el cavall. La relació que s'origina permet superar els conflictes d'adaptació a la societat en la qual viu.

Bolufer assegura que “els beneficis són molt grans. Hem tingut casos de xics que no saben el dia en què estan però, no obstant això, tenen en la ment el dia en què muntaran a cavall. El dia abans ja estan nerviosos, segons ens diuen els pares”. Recorda un cas d'un xiquet amb paràlisi cerebral que va aprofitar al màxim aquest tipus de teràpia i va arribar a competir en un concurs de domatge clàssic paraecuestre, és a dir, adaptada.

El domatge és una de les especialitats del Club Hípic Benissa i, de fet, ha aconseguit premis a nivell nacional. Bolufer resumeix amb una frase la raó d'aquesta disciplina: “al cavall no se li venç sinó que se li convenç”. Es pot dir més alt però no més clar. 

Segur que hi ha gent que no crea en aquesta mena de teràpies. No és qüestió de creure o no creure sinó de veure la cara dels xavals quan estan amb els cavalls. “Una cosa bona té perquè estan feliços”, segons l'experiència de Bolufer.

<<< Tornar a la portada