Sis anys de curtmetratges a Teulada

Sempre s’ha dit que les millors essències es guarden en flascons petits. I un d’estos formats són els curtmetratges, on es conten breus històries i cal desenvolupar-les en profunditat. Diuen els entesos que els curts són perfectes per als directors que busquen major llibertat creativa perquè no van darrere d’una gran recaptació sinó, més aviat, volen mostrar la seua obra audiovisual. Els curts han guanyat en popularitat i, fins i tot, tenen el seu espai en els Oscar. A més, hi ha festivals monogràfics i hi ha un parell d’exemples ací, a la Marina Alta. Hui parlem de la VI Mostra de Curts de Moscatell de Teulada, que es va tancar diumenge amb el lliurament dels premis.

            La VI Mostra ha arribat bé però tard en el temps perquè es va ajornar a causa de la pandèmia sanitària. Per això, en el 2022 hi haurà dues convocatòries, la de febrer i la d’agost, la de sempre, vaja. Els dos curts més guardonats ara han estat Stanbrook i El vestido de novia, una vegada acabades les tres sessions de projeccions dels 18 finalistes seleccionats en la sala principal de l’Auditori Teulada Moraira.

            Stanbrook, del valencià Òscar Bernàcer, està ambientat en maig de 1936 al port d’Alacant quan hi havia milers de refugiats de la guerra civil que buscaven un vaixell per a fugir. El curt ha aconseguit el premi de millor temàtica lliure, dotat amb 300 euros, i el de millor direcció, amb 250 euros. Per la seua banda, El vestido de novia,  d’Enrique Muñoz ,tracta sobre la violència de gènere des del punt de vista d’una dona major que narra la seua pròpia experiència. Ha rebut el premi Un pas per la igualtat, dotat amb 300 euros, i el de millor interpretació, per a l’actriu Luisa Gavasa. La resta de guardons han estat molt repartits. El premi de millor curt en valencià ha sigut per a  La Banyera, de Sergi Martí; el de millor guió, per a Marina Parés per La colcha y la madre; i el de millor animació per a ¿Dónde estabas tú?, de Maria Trenor.

            Els premis estan patrocinats per l’Ajuntament de Teulada i la Cooperativa Sant Vicent Ferrer. L’Associació Cultural Amics de Teulada, organitzadora de la Mostra des dels seus inicis, prepara ja les noves bases de l’edició de l’agost de 2022, en temps de verema, de raïm i de la Festa del Moscatell.

PÚBLIC FIDEL

El director de la Mostra, Joan Llobell, comenta que “comencem a estar consolidats” perquè, segons conta, “la idea era arribar als cinc primers anys com una primera etapa per a veure com anava tot”. “El públic”, afig, “ja sap el que va a veure, ja sap que és un curtmetratge i tot el que ofereix el format curt”. La idea va nàixer amb l’objectiu de fomentar l’audiovisual relacionat amb la cultura del moscatell i, a més, promoure el treball de la gent jove –i no tant jove- que fa curts.

            La participació d’enguany s’ha reduït un poc a causa de la pandèmia sanitària. De fet, en altres convocatòries han arribat fins a 280 curts de tot arreu del món, com a Sud-àfrica, Iran, Alemanya, Japó, etc. “Hi ha hagut menys produccions i menys presentacions però, tot i això, 170 és una xifra molt bona”, diu el director. Cal mirar-los tots a fi de fer-ne la selecció que després és la que es projecta al públic. Els criteris són variats i amples i tenen a veure amb la qualitat, que responguen a una sèrie de plantejament actuals i que abasten propostes estètiques diferents.

            No deu ser gens fàcil fer una bona triada de tot el material que hi arriba. Ara bé, la Mostra fa els deures com cal perquè alguns dels treballs escollits han estat després en la convocatòria dels Premis Goya. “El fet de coincidir, que la teua valoració siga la mateixa, això m’alegra molt”, indica el director. En l’edició de 2019 van ser tres i enguany hi ha un parell que han estat als Goya.

            Llobell subratlla que “la qualitat varia molt d’uns anys als altres i hi ha de tot. Hi ha un grapat que sorprenen per la qualitat i altres que no en tenen tan però per falta de mitjans, és a dir, estan limitats”. “Tot i això”, continua, “és molt gran veure com la gent li posa imaginació, ganes i, fins i tot, actors i directors consagrats també s’impliquen i això fa que, en una línia estàndard, la qualitat siga molt acceptable”.

            I a la Marina Alta també es fan curts perquè la Mostra ha tingut curts fets per gent de Benissa, Dénia, Gata, Teulada, etc. “Sol ser gent jove, alguns sobre aspectes del moscatell però no tots perquè la temàtica és lliure”, comenta Llobell. I la projecció es fa en un marc incomparable, en la sala de l’Auditori Teulada Moraira, “això és com besar el cel”.

            A nivell personal, Joan Llobell és un enamorat del cinema i “he tingut la sort de fer un festival, alerta”. “I és molt gratificant”, conclou, “quan veus que la gent cada any repeteix, venen els mateixos i alguns més que s’apunten. Hi ha una fidelització. I et pregunten, fan comentaris i això està molt bé perquè, al cap i a la fi, parlar de cinema és promoure la cultura”.