Ser esquerrà hui no és un problema

Vivim en un món de destres. Es calcula que només entre el 10% i el 15% de la població utilitza preferentment la mà esquerra en les seues rutines i, fins fa poc, tot estava pensat per als qui es manegen amb la dreta. Lluny queden aquells temps en què s'intentava “corregir” a les persones que mostraven una inclinació natural per l'ús de la mà esquerra amb mètodes tan poc ortodoxos com lligar-la o colpejar-la amb una paleta. A l'escola ja no s'obliga el xiquet esquerrà a canviar de mà. I ningú creu ja que ser esquerrà siga pecat o cosa de bruixes o dimonis, com es va arribar a pensar en alguna època. Als esquerrans se'ls mira amb els mateixos ulls que als destres i la zurdera, en general, no és motiu de discriminació. No obstant això, malgrat ser acceptada i tindre el seu dia internacional -hui 13 d'agost- continua havent-hi molts mites i falses creences sobre ella.

Els esquerrans són més creatius, tenen tendència a desenvolupar més malalties neurològiques, són més intel·ligents, viuen menys, són introvertits, tenen dots de lideratge… S'han dit moltes coses dels esquerrans sense que hi haja cap base científica. Res de tot això és cert ni està demostrat. 

La tendència natural de l'ésser humà és a rebutjar el que li sembla rar, el diferent. La ignorància, el desconeixement, ens porta a especular i a fer falses deduccions que moltes vegades es converteixen en mites. Cert és que hi ha més homes que dones esquerranes. Però igual que es desconeix amb certesa per què naixem esquerrans o destres, s'ignora també el motiu. L'esquerrà naix, no es fa. Estudis recents indiquen que ja en el ventre matern es determina quin serà la mà predominant i que a partir de la tretzena setmana d'embaràs, ja es tria xuplar el polze dret o l'esquerre. 

Durant molt de temps s'ha cregut que són els gens els que determinen la causa i que bebés nascuts de pares esquerrans (un dels dos) tenen moltes més probabilitats de ser-ho ells també. Els científics pensen ara que no sols els gens determinen la zurdera sinó que hi ha també factors hormonals o ambientals, estímuls externs, que influeixen en el desenvolupament del fetus.

Tots hem sentit parlar alguna vegada de la lateralitat, l'ús espontani preferent dels òrgans d'una part del cos. Ve determinada pel costat dominant del cervell. En el cas de les persones destres, el costat dominant és l'esquerre i en el de les persones esquerranes, el dret. D'aquí ve que segons l'hemisferi del cervell que siga el dominant es tinga la creença que una persona desenvoluparà més unes aptituds i facetes que unes altres. 

La ciència té encara moltes coses que esbrinar sobre la zurdera. Però el que és clar és que no hi ha cap diferència psicològica ni física entres els qui fan ús predominant d'una part del cos o d'una altra. Ser esquerrà hui ha deixat de ser un problema i fins i tot en alguns casos, com la pràctica d'esports com la boxa, el tennis o el beisbol, es considera un avantatge.

La cadira amb pala i el bolígraf

Has pensat alguna vegada que els obrillandes tradicionals estan fets per a destres? També les tisores, alguns ganivets i fins i tot els tradicionals rellotges de polsera de corda manual. El nostre és un món per a destres. Però cada vegada menys. En el mercat podem trobar tisores per a esquerrans, ganivets amb el tall a la dreta i fins i tot guitarres i ukeleles per a les persones esquerranes.

Per a María (15 anys) ser esquerrana no és un problema. Ella escriu i es raspalla les dents amb l'esquerra. A l'hora de menjar, normalment agafa la cullera i el ganivet amb l'esquerra però no li suposa cap problema fer-lo com el fa una persona destra. “Si he d'obrir un pot prove primer amb l'esquerra i, si no puc”, precisa, “ho faig amb la dreta”. Té un germà bessó, Alberto, però ella és l'única esquerrana de la família. Els dos toquen en la Banda de Dénia. El seu instrument és la flauta i va aprendre a tocar-la com ho fa un destre. “Les flautes, els clarinets… és igual, aprens així i ho fas sempre igual, sense cap dificultat, potser no és el mateix per al chelo o el violí, però en el nostre cas sí”, assegura. Com en el cas de les guitarres, hi ha altres instruments fabricats expressament per a ús de persones esquerranes encara que, com explica Natxo Guardado, professor de guitarra, molta gent opta per solucionar el problema invertint l'ordre de les cordes o s'adapta a tocar com els destres.

Per a María, que utilitza la cama dreta per a xutar la pilota i també per a les proves d'atletisme (longitud, tanques), només hi ha un però, l'escriptura: “Escrius, passes la mà per damunt i t'emportes la tinta”. La solució és “saber quins bolígrafs comprar perquè això no ocórrega”.

Emportar-se la tinta dels bolígrafs és també per a Rosa (31) el major inconvenient de ser esquerrà. “Si no utilitzes el boli adequat”, comenta, “acabes amb la mà bruta i gargotejant el paper”. Hi ha un altre: les cadires amb pala d'escriptura. “En la facultat teníem només tres cadires amb la pala a l'esquerra, que eren insuficients per a una classe de cent persones en la qual hi havia més de tres esquerrans”, recorda, “i sempre acabaves amb dolor d'esquena.

Com María, ella utilitza la dreta per a agafar les tisores “i curt millor que amb l'esquerra”. Assenyala que s'ha adaptat a fer moltes coses amb la dreta sense adonar-se, com moure el ratolí de l'ordinador o conduir. Per a unes altres, com l'ús dels coberts, li és indiferent utilitzar una mà o una altra, “però per a escriure, sempre l'esquerra". No entén per què el món dels esquerrans desperta tanta curiositat. Va aprendre a escriure amb una mestra que era esquerrana i en la seua classe del col·legi, de 20 xiquets 7 eren esquerrans, un percentatge molt elevat. Tal vegada per això veu amb normalitat que algú use de manera predominant la mà esquerra. “Si et fixes”, afig, “veuràs que en moltes pel·lícules americanes escriuen amb l'esquerra”.

Rosa recorre a un exemple que molts tindran al cap, la sèrie Els Simpson. No sols molts personatges escriuen amb l'esquerra sinó que a més un d'ells, Ned Flanders, abandona el seu treball per a muntar el Zurdorium (Leftorium), una botiga especialitzada en productes per a persones esquerranes. 

“Les coses no estan pensades per als esquerrans”, sosté, Victoria (53). Ella no va patir, com l'avi de Rosa, allò que li lligaren les mans per a corregir la seua zurdera. Però quasi. Compte que de xicoteta, en el col·legi, van recomanar als seus pares que li lligaren la mà per a obligar-la a utilitzar la dreta, un consell que -amb molt bon criteri i aconsellada pel seu pediatre- la família no va seguir. En la seua infància, no recorda haver sigut víctima de cap mena de vexació ni burla per ser esquerrana. Només a un profe de dibuix de l'institut que li solia repetir allò de “esquerrana havies de ser”, sense que afortunadament ella s'ho prenguera a malament. El comportament del professor, per cert, deixava molt a desitjar.

Els pupitres amb pala de la carrera universitària van ser per a Victoria el pitjor. Es maneja bastant bé amb la mà dreta –“per a la sopa no, sempre amb l'esquerra!-, amb la qual és capaç de tallar sense problema i amb la qual mou el ratolí de l'ordinador. Per a donar-li a la pilota, el peu dret.

Exemple diferent és el de la seua filla Victoria (19). El ratolí, els coberts, les tisores, la pilota… tot, o quasi tot, amb l'esquerra. A l'hora de pintar, la seua major afició, ha de començar per la dreta i si és amb carbonet, ha de posar un paper davall de la mà per a no gargotejar. 

Totes elles tenen alguna cosa en comú. Complexos? Cap. Simplement, esquerranes.