Sons de la mar per a crear ciutadans

DÍDAC VENGUT

El projecte educatiu de l’Institut Sorts de la Mar de Dénia gira al voltant del pati o, com ells diuen, del seu jardí. I tant perquè, de fet, el projecte del Jardí Cultural i Sostenible ha estat reconegut tant per la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació com pel Ministeri d’Educació, que l’any passat li va atorgar un premi com a model de bones pràctiques. Ambdós reconeixements acadèmics que, a més, tenen aparellada una recompensa en metàl·lic que s’aprofita per a engegar noves idees formatives a fi que el jardí siga cada vegada més gran.

            La comunitat educativa de Sorts de la Mar està ara desenvolupant un nou projecte d’innovació i inclusió educativa anomenat Sons de la Mar. Esta nova línia de treball versarà sobre tot allò lligat amb les tradicions, la música, el teatre, etc. I també té relació amb el periodisme i els mitjans de comunicació perquè al centre disposen d’una emissora de ràdio. L’objectiu final és tindre un fons documental amb sons i imatges i, per això, en un parell d’anys estarà enllestit un curtmetratge. La directora de l’institut, Isabel Monserrat, diu que “la nostra idea és posar en valor tota la temàtica etnològica que tenim a la nostra ciutat i que els xiquets la coneguen”.

            Un dels primers episodis del curt estarà dedicat a l’escaldà del raïm de moscatell per a fer pansa i ahir es van gravar les primeres imatges. Enguany hi ha hagut poc de raïm a causa de la sequera però al Sorts de la Mar s’han fet tres escaldades gràcies a l’ajuda d’agents externs com ara Mara Bañó, de la Bodega Les Freses, que ha proporcionat el raïm necessari. Al jardí hi ha una camada de ceps plantats i, si tot va bé, l’any que ve ja faran raïm per a fer l’escaldà. També estaven al centre les llateres de Jesús Pobre perquè l’alumnat coneguera com es feien abans les barxes. A més, durant esta setmana s’han fet coques al forn i altres productes gastronòmics.

            I, dins del projecte del Jardí Cultural i Sostenible que actua com a element vertebrador, Monserrat avança que faran un nou Erasmus sobre patrimoni i gastronomia. De fet, ja s’ha signat un conveni d’agermanament amb la localitat italiana de Gragmano, en la província de Nàpols, en la Campania, coneguda arreu d’Europa i del món com la Ciutat de la Pasta.

            L’escaldà no es fa tots els dies i el col·legi Port de Xàbia ha aprofitat el moment per visitar el Sorts de la Mar i conéixer en viu i directe com és el procés de transformació del raïm de moscatell a pansa. Lluís Silvestre va impartir l’any passat un taller sobre la pansa i “ara teníem l’excusa perfecta perquè l’alumnat vegera com es fa”, diu la directora de l’escola, Isabel Moreno. L’alumnat del Tercer Cicle, les classes de cinquè i sisè, es van desplaçar a Dénia “perquè tenien moltes ganes de conéixer com es fa una escaldà. Molts d’ells no tenen ni idea o tenen molt poques referències dels pares o els avis”, comenta Moreno. En el Port de Xàbia fan un projecte de cuina de quilòmetre zero, de productes de proximitat que té molt a veure amb el territori i les tradicions. A més, desenvolupen també una activitat, de la mà de la Universitat d’Alacant, de recerca i investigació on es treballen les tradicions culinàries i gastronòmiques en allò que té a veure amb la salut i la sostenibilitat.

UN JARDÍ HISTÒRIC

            “El jardí és la nostra oportunitat”, així de clar. I ho diu Ferran Naya, professor de Ciències Socials i un dels creadors del Jardí Cultural i Sostenible de Sorts de la Mar. Un jardí històric a través del qual s’explica com era la Dénia dels boscos de carrasques i dels boscos de vora riu en l’època prehistòrica. Hi ha una altra àrea que és un camp romà amb oliveres, raïm i més avant tindrà blat. I també un camp islàmic amb cultius que van portar a les nostres terres. Naya diu que “ensenyar als alumnes el que abans pareixia una obvietat és molt important, és a dir, han de tindre referents”. Saber d’on venim per a saber qui som, si més no.

            Naya considera que “la funció del sistema educatiu és crear ciutadans perquè això significa arrelar eixa persona en el lloc on viu”. I tant perquè, de fet, el 40% de la població de la Dénia d’avui és nascuda fora. “És una responsabilitat del sistema educatiu intentar arrelar a la gent perquè, si se sent arrelada, treballa per a eixe lloc i no sols per a ell mateix, és a dir, fa gran eixe lloc o, almenys, intenta que es visca millor. És una funció que es diu sociabilització”, conclou el professor.

            La resposta de l’alumnat davant de tots estos temes és, de primeres, de desconeixement “però no són culpables de res, són innocents i hem de donar una solució perquè ningú pot estimar una cosa que no coneix i es tracta de formar persones”, en paraules de Naya.