Trenta-sis famílies i 90 persones refugiades han estat acollides en la Vall del Pop

  • Treinta y seis familias y 90 personas refugiadas han sido acogidas en la Vall del Pop
  • Treinta y seis familias y 90 personas refugiadas han sido acogidas en la Vall del Pop
  09/04/2022
Es necessiten més cases i es recullen aliments i medicines per a traslladar-los a la frontera amb Polònia

Molta gent s'ha bolcat amb les víctimes de la guerra entre Rússia i Ucraïna i les mostres de solidaritat són nombroses a la nostra comarca. Un cas extrem i digne d'atenció és la labor de l'ONG Vall del Pop Ukrania en el moment que fa més falta, quan gran part de la població ucraïnesa tracta de trobar refugi durant el conflicte bèl·lic. Aquesta associació ha creat una xarxa de famílies que estan disposades a col·laborar amb les persones desplaçades. La col·laboració es pot donar de diferents maneres, des d'oferir un habitatge de transició mentre duri la guerra o productes per al banc d'aliments, per al banc de roba o recursos personals en forma de donatius.

            Trenta-sis famílies i gairebé un centenar de persones han estat acollides en els nou municipis que configuren la Vall del Pop. Totes elles, excepte dues que van venir en el seu propi cotxe, han estat traslladades per voluntaris de l'ONG en els seus propis vehicles i furgonetes. També es van fletar dos autobusos per a recollir a gent a Cracòvia, a la frontera d'Ucraïna amb Polònia. I els viatges d'anada s'aprofiten per a portar medicines i aliments per als bebès, el més necessitat en temps de guerra.

            El promotor d'aquesta iniciativa és el matrimoni format per Richard i Lauren Mcenery. No estan sols sinó que compten ja amb més de 400 voluntaris i l'ajuda del departament de Serveis Socials de tots els municipis de la Vall del Pop, des de Benissa a Benigembla. També han implicat entitats solidàries i sense ànim de lucre com Creu Roja, el Rotary Club Benissa-Teulada i el de Calp, Càritas Parroquial, Jalon Valley Help, Help La Marina i diferents associacions d'ucraïnesos i anglesos que viuen en la nostra zona.

            L'esforç de tots permet oferir un servei “integral” –per cridar-lo d'alguna manera- a les famílies que més el necessiten. Des d'oferir-los una casa d'acolliment fins a acompanyar-los a fer la compra, al metge o portar als nens a l'escola. “El col·legi de Parcent”, indica Richard, “tenia 29 alumnes i ara en té 42, per posar un exemple”. A més, s'atenen també les despeses de llum, aigua o gas a les cases d'acolliment. Fins i tot si necessiten mobles, gràcies a la col·laboració desinteressada de moltes persones.

            Richard subratlla que “el que fem és fer un contracte de tres mesos, encara que no es paga res”. “D'aquesta manera”, afegeix, “tenim una garantia, tant per als propietaris de les cases com per als mateixos refugiats. Passat aquest temps, després veurem si fa falta més”. La majoria dels refugiats, dones i nens, perquè els homes estan en la guerra, volen tornar al seu país. Però “estem ja veient la possibilitat d'aconseguir ajudes de la Diputació d'Alacant per al lloguer d'habitatges per si tenim algun cas de gent que es vulgui quedar aquí”, afegeix Richard.

            El treball de Vall del Pop Ukraina està molt ben organitzat. Hi ha més de 400 voluntaris “que fan coses quan poden”, matisa Richard. Però nou d'ells col·laboren ja tots els dies perquè s'encarreguen de coordinar la llista de transport, amb 80 voluntaris, homes i dones, que usen els seus vehicles per a portar als desplaçats al centre de salut, als supermercats o al col·legi. Un altre grup, amb gairebé un centenar més de voluntaris, fan menjar tots els dies i la porten a les cases. I hi ha també un grup que ajuda amb els nens. Disposen de dos voluntaris a Cracòvia que estan encarregats de coordinar els viatges d'anada i de tornada.

            La idea és que els refugiats visquen amb “normalitat” a pesar que estan lluny del seu país i saben que la guerra encara no ha acabat. Per això intenten que el seu dia a dia sigui com el de la resta de la gent, bolcada en l'atenció als fills, estudiar i entretenir-se jugant o fent esport. Richard diu que “cada setmana hi ha cotxes pujant i baixant i no pararem”. Ara bé, les cases de les quals disposen en la Vall del Pop estan ja repletes i per això “faig una crida a tota la gent de la comarca. Necessitem cases, no sols en la Vall del Pop sinó en altres llocs de la Marina Alta”. Per a contactar amb ells no hi ha més que accedir a la seva pàgina web. Allí hi ha dos formularis que cal emplenar. Un és per a col·laborar com a voluntari, per a ajudar en els aliments i en el transport, i l'altre és per a cedir temporalment un habitatge. Una vegada emplenats els formularis, ells ja es posen en contacte amb els interessats per a seguir amb tot el procés i atendre els refugiats. “Som una ONG seriosa i, en dues setmanes de recollir-los a la frontera amb Polònia, ja tenen gairebé un vida normal, amb els nens a l'escola, amb menjar, una casa, etc.”, afirma Richard. “Li ho fem fàcil i oferim tot, fins i tot tenen fins a psicòlegs”, conclou.

            La idea és continuar col·laborant amb aquesta gent una vegada acabada la guerra. Per això, l'ONG recull donatius i els recapta per a ajudar a la reconstrucció del país, amb la construcció de cases, col·legis, centres de salut, etc.

 

UN EX MARINE BRITÀNIC EN LABORS HUMANITÀRIES

 

Richard Mcenery és un ex marine britànic i ha treballat en més de 60 països, la majoria en zona de guerra o on hi ha problemes humanitaris. Va arribar a Espanya fa un mes i mig i “vaig veure el que estava passant a Ucraïna i la guerra amb Rússia i vaig decidir fer alguna cosa amb els refugiats juntament amb la meva dona Lauren”, conta. Es va posar en contacte amb l'alcalde de Benissa, Arturo Poquet, -que és amic personal seu- per a crear una zona de protecció per a la gent que ha sortit forçosament del seu país fugint de la guerra. Per això va contactar amb els nou ajuntaments de la Vall del Pop per a crear una ONG o una associació –com vulga dir-se- i atendre a tota aquesta gent de manera solidària. Però era necessari unir forces i treball per a tenir més opcions i possibilitats. I ho ha aconseguit perquè la seva labor és un exemple per a tothom.

Ell havia treballat ja a Ucraïna i ha estat allí més d'un vintena de vegades, coneix la zona, perquè entrenava a l'exèrcit especialista. Gràcies als seus contactes ha estat capaç de crear un corredor segur per a treure gent, primer a amics i després a coneguts. La seva dona, Lauren, és de Sud-àfrica i sap també el que significa haver d'abandonar el teu país a la força, perquè ho ha viscut prop de casa. A més, els dos tenen en el seu ADN l'esperit solidari i humà. “Allà a Sud-àfrica”, apunta Richard, “fa anys que col·laborem en tasques en defensa d'animals que estan en perill d'extinció”. “Encara que no ho havíem fet mai amb homes i dones”, afegeix, “per a nosaltres ha estat fàcil iniciar tot això. Ja teníem aquest amor per ajudar i, davant aquesta emergència, no el pensem molt”.

Per què aquesta guerra? Richard, com a ex militar, ho té molt clar: “Ningú sap com està a la ment de Putin. Ni els propis estrategs de l'exèrcit rus saben el que pensa i el que té en la seva ment. Aquest és el problema més greu”, subratlla.

<<< Tornar a la portada