Un oftalmòleg de prestigi internacional: cent anys del naixement del Doctor Buigues 

  • Un oftalmólogo de prestigio internacional: cien años del nacimiento del Doctor Buigues
  • Un oftalmólogo de prestigio internacional: cien años del nacimiento del Doctor Buigues
  07/09/2020

Entregat a la seua professió, va atendre en la seua clínica de Dénia a més de 110.000 pacients arribats de tots els llocs de la geografia espanyola 

JOSÉ VICENTE BOLTA 

Les noves generacions, la gent arribada de fora de Dénia i molts visitants hauran passat alguna vegada per la Plaça de l’Oculiste Buigues. Es refereixen a l'eminent oftalmòleg Vicente Buigues Carrió, una gran personalitat de la medicina que es va guanyar un merescut prestigi dins i fora d'Espanya. Va atendre a més de 110.000 pacients de tota la geografia nacional, sense importar la seua condició social: des de la Infanta Margarita, germana de Joan Carles I, fins al més humil ciutadà. La seua extraordinària personalitat, gran dedicació a l'estudi i lliurament total a la seua professió van ser tres característiques del Doctor Buigues. 

Aquesta setmana s'han complit cent anys del seu naixement però solo la seua família ho ha recordat. No hi ha hagut cap acte oficial per a recordar la figura d'un insigne metge, potser perquè la seua desaparició està una mica llunyana. 

Ja li van tributar un homenatge al novembre de 1987, un any després de la seua defunció, amb diversos actes públics, als quals va assistir el president de la Generalitat Joan Lerma. La Infanta Margarita va acceptar la presidència d'honor de la comissió organitzadora, encara que finalment no va poder assistir. La jornada va ser molt emotiva. Després d'una missa presidida per l'arquebisbe de València, Miguel Roca Cabanella, es va descobrir una placa a la porta de la clínica que el Doctor Buigues va fundar en 1958. També es va inaugurar un bust de l'oftalmòleg dianense en el denominat Raconet de la Infanta Margarita, un espai habilitat al costat de la Plaça de la Constitució. I es va descobrir la placa de la plaça que porta el seu nom. 

Durant la recepció institucional, l'ex president del Col·legi de Notaris de València Joaquín Sapena va destacar els pilars fonamentals de la personalitat de Vicente Buigues: la seua família, el seu treball -entés com a instrument de perfeccionament i element de satisfacció-, el seu amor al proïsme i el lliurament a Déu.

ES VA AFICIONAR A la MEDICINA EN LA GUERRA 

Vicente Buigues Carrió va nàixer a Alacant el 31 d'agost de 1920. La seua infància va transcórrer per les diferents destinacions del seu pare, militar de carrera, a Maó, Barcelona, Larraix i Arcila -aquests últims en el Protectorat del Marroc-, la Seu d’Urgell i Xàtiva. Arran de la defunció de la seua mare en 1928 passa a residir a Dénia.

En complir els deu anys va ingressar en el col·legi dels Germans Maristes, on va cursar el batxiller. Però els seus estudis es van veure truncats per l'esclat de la Guerra Civil en 1936. Dos anys després és cridat a files i s'incorpora a l'exèrcit republicà. Va ser destinat a la secció d'infermeria, d'on va passar a encarregat d'un centre d'atenció mèdica de segona línia. És ací on s'aficiona a la medicina i s'inicia el nou i definitiu rumb professional.

Al setembre de 1939 acaba el batxiller i poc després inicia els seus estudis de Medicina a València. Les circumstàncies l'obliguen a reincorporar-se a l'exèrcit en 1942, sent destinat a Palma. Es veu obligat a examinar-se per lliure en la Facultat de Medicina de València i posteriorment en la de Saragossa.

Per al Doctor Buigues va ser transcendental conéixer al coronel mèdic oftalmòleg Manuel Lon Teller, qui li va inculcar l'afició per l'especialitat. D'ell va rebre la primera formació com a oculista. 

Acabat el servei militar, es trasllada a Valladolid on al juny de 1946 s'examina de les assignatures pendents aconseguint la llicenciatura.

SEMPRE A DÉNIA 

I una vegada obtingut el títol, Vicente Buigues s'estableix a Dénia, on va desenvolupar tota la seua carrera professional. A més, va continuar ampliant els seus coneixements amb freqüents estades a Barcelona amb oftalmòlegs il·lustres com el Dr. Arruga i el Dr. Barraquer i participant assíduament en reunions científiques de les societats d'oftalmològiques espanyoles i estrangeres de les quals era membre. 

La primera consulta la va obrir en un pis llogat al carrer Marqués de Camp, passant després a un del carrer Diana i a un altre al carrer Major on realitzava la cirurgia i l'ingrés dels pacients intervinguts. Les seues germanes i les seues ties paternes van ser les seues primeres col·laboradores. 

Avançant-se a la seua època, es planteja construir la seua pròpia clínica i en 1955 adquireix els terrenys al carrer Marqués de Camp per a construir l'edifici. 

Lluny del fenomen turístic que arribaria posteriorment a la comarca, Dénia començava a ser coneguda per molts perquè vivia un magnífic oftalmòleg. Prompte la Clínica Buigues comença a ser visitada per pacients de tota Espanya, que a vegades han d'esperar mesos per a anar a la seua consulta. 

En 1970 va ser designat Colós del País Valencià, al costat del cardenal Tarancón, el mestre Rodrigo i el dibuixant i erudit Manuel González Martí. 

A més, Buigues era membre d'honor de la Societat Espanyola d'Oftalmologia i d'altres institucions d'Espanya i França. Participava assíduament en els congressos més importants de la seua especialitat, especialment en els de París. I durant els deu últims anys de la seua vida col·laborava amb la leprosía Fontilles, assistint als malalts i impartint cursos de preparació de metges i auxiliars. 

D'altra banda, uns mesos abans de morir, havia sigut nomenat membre del Consell Valencià de Cultura. Va ser un lector apassionat. La seua biblioteca reunia més de 3.000 volums de la seua especialitat i una hemeroteca amb les revistes d'oftalmologia més importants del món. També comptava amb altres 4.000 llibres d'altres temes, principalment filosofia, història, art i humanitats.

I per què Dénia? En una àmplia entrevista publicada pel diari Les Províncies al juny de 1968, en tres edicions consecutives, el Doctor Buigues declarava el seu amor per la ciutat, recordant que per a ingressar en la universitat va haver de realitzar un examen de cultura general acompanyat d'una redacció. El tema que li van posar va ser “descripció del seu poble natal”, però com tot just es recordava d'Alacant, va triar Dénia. “En aquell treball ja em vaig declarar Fill de Dénia i vaig glossar aquesta ciutat amb fervor , amb admiració, amb afecte. Vaig parlar del seu paisatge i de la seua gent; del Montgó i dels carrers; dels costums típics i del seu ambient cosmopolita, perquè ja era un lloc preferit d'estrangers”, afirmava en l'entrevista concedida a la periodista Mari Ángeles Arazo. I assegurava que “si començara de nou, tornaria a quedar-me a Dénia; crec que ja li vaig comentar que allí, tan prop de la mar, assaborisc millor l'existència i trobada vertadera pau en les hores de descans, una cosa impossible de trobar en els grans centres urbans”  

Vicente Buigues va morir el 2 de febrer de 1986 als 65 anys a causa d'una fallada cardíaca. I, com no podia ser d'una altra forma, va ser nomenat fill adoptiu de la ciutat a títol pòstum. 

La seua labor ha sigut continuada pels seus fills Vicente, Balbina, Carmen i María Buigues i la seua neta Ania Buigues, que actualment continuen en actiu. 

El record i admiració cap al Doctor Buigues continuen vius a la Dénia que tant va estimar. 

-----

CARTA DE LA FAMÍLIA BUIGUES 

 Recordem al doctor Vicente Buigues Carrió

Aquests dies s'ha complit el centenari del naixement del nostre benvolgut “ Oculista de Dénia”, com li recorden hui dia molts i li divertia a ell que ho nomenaren.

            Un metge exemplar i un home extraordinari. “ Un metge molt humà” com deia el seu bon amic i col·lega el Dr. Emilio Vila Mascarell. Ell al costat de molts altres col·legues de l'Oftalmologia ens continuen recordant amb afecte i admiració la seua persona. La seua amistat, generositat i gran saviesa compartida. I ens destaquen la seua perfecta combinació entre una innegable competència professional de gran altura científica i aqueixa cordial relació metge-pacient. Plena d'humanitat. Molt conseqüent amb la seua Fe. Aqueixa perfecta combinació entre el metge competent i l'amic que consola i encoratja. “I és que Vicente feia seu el dolor i la preocupació dels seus malalts”.

             A manera d'anècdota recordar al seu benvolgut col·lega el Catedràtic de Santiago de Compostel·la, el Professor Sr. Manuel Sanchez Salorio, que fa poc temps ens comptava en un Congrés d'Oftalmologia: “ A Espanya havien dues grans peregrinacions: la de l'Apòstol Santiago, i la del Dr. Buigues a Dénia”.

            Fins i tot els pacients ens continuen contant anècdotes de les seues consultes amb ell. De com anava amb bicicleta a curar-los a la seua casa als pobles de voltant, de bromes que els feia en la consulta. Són molts els pacients que hui dia segueixen molt agraïts pel problema ocular que els va resoldre o fins i tot pel suport emocional que els va brindar quan el problema no tenia solució. L'afecte que transmeten en el seu record ens ompli d'alegria a tots els familiars.

            I és que per a nosaltres, l'enorme família que va formar amb la nostra mare i àvia Càndida, ha sigut un exemple de vida. Un home de gran categoria humana i vida interior. Tenia amics de tota índole política, religiosa, econòmica i cultural. Era un humanista. Tenia una ment àmplia  i un gran cor que li unia a gent d'allò més variada. Gent que ho recorda hui dia amb un afecte immens, i això ens ompli d'alegria.

            Potser aquest breu text de record és massa extravagant per al que a ell li agradaria. Perquè ho recordem més aviat discret, com a cita el seu bon amic “ple de força persuasiva per a fer el bé però sense que ningú s'assabentara”.

FAMÍLIA BUIGUES 

           

 

 

Subscriu-te!