Una Escola d'Estiu per a combatre la bretxa digital 

Una Escuela de Verano para combatir la brecha digital 
  27/07/2020

Càritas de La nostra Senyora de Loreto de Xàbia impulsa una iniciativa que favorecere la inclusió de joves d'entre 6 i 12 anys

LLUÍS PONS

Joel -nomene fictici- ha tingut la seua primera trobada amb una tauleta als set anys. És molt tímid i parla poc i baix. Utilitza el braç enlaire per a cridar l'atenció de la mestra, i a penes se li escolta quan respon amb les paraules justes que li agrada la tauleta per a realitzar sumes i restes, perquè és com un joc. Encara que prefereix encara l'ús de la “tecnologia digital” més elemental, és a dir, la de comptar i restar amb els dígits de la mà per a saber quantes li queden. A Claudia -també nom de l'imaginari- li la veu més espavilada i destra en el maneig de la tauleta. I també amb les matemàtiques, que assegura li agraden i se li donen bé.   

Són dos de la trentena de joves escolars que participen en una Escola d'Estiu impulsada per Càritas de la parròquia de La nostra Senyora de Loreto de Duanes, a Xàbia, i que es desenvolupa durant els mesos de juliol i agost. És un model d'escola d'estiu que respon a la nova normalitat i a la lluita per encongir la bretxa digital i la desigualtat educativa que ha generat la pandèmia. Fins ara es duien a terme durant l'estiu a través de la parròquia un altre tipus d'iniciatives per a l'entreteniment dels més xicotets, més de format lúdic. 

No obstant això, la necessitat constreny. Segons dades que remena Càritas Espanyola, en un de cada tres llars ha baixat el rendiment escolar i els estudiants han tingut dificultats durant l'últim trimestre del curs -el període de confinament- per a continuar la seua activitat des de casa, tant per la falta de dispositius i connexió a Internet com per dificultats de caràcter personal, social i cultural. “Molts no han pogut rebre cap ajuda a casa per a fer els deures, perquè els pares ni tan sols entenen el valencià”, assenyala Lucía, una de les mestres que dirigeix els grups d'estudiants. “Alguns són nouvinguts a Xàbia i tenen moltes dificultats d'adaptació i integració, i necessiten molta ajuda”, aclareix. 

Per a l'altra mestra, Noelia, que encara està estudiant per a ampliar la seua formació, ha sigut la seua primera experiència com a docent i es manifesta “encantada de la vida”. “Assisteixen a classe amb moltes ganes, i veus com s'estimulen i expressen les seues inquietuds i dubtes”, afig. 

La majoria no coneixien fins ara cap altre recurs telemàtic més enllà del mòbil, que els més majors -els de 12 anys- han vingut utilitzant exclusivament per a finalitats lúdiques o per a connectar-se en xarxes socials. “Ara els estem ensenyant moltes més utilitats, com per exemple a preparar i enviar un correu electrònic com cal”, aclareixen les mestres.  

CORRESPONSABILITAT FAMILIAR

“El covid-19 ha provocat una crisi sense precedents que ha afectat també l'educació”, ha assenyalat Inma Vilardebó, portaveu de Caritas de Duanes. “Ningú estava preparat per al nou model que ha deixat la pandèmia, i malgrat tots els esforços, també de les administracions, molts xiquets han quedat aïllats per no disposar de mitjans”, aclareix. 

L'organització ja va detectar aquesta problemàtica fins i tot al març, el mes que va esclatar la pandèmia i es va instaurar l'estat d'alarma, i es va posar en marxa immediatament. En aquesta línia, Caritas Espanyola acaba de subscriure un Manifest de més de cent organitzacions de la societat civil i 90 persones representatives d'aquesta en defensa d'una educació equitativa, inclusiva i de qualitat per a totes les persones enfront de la crisi del coronavirus, tant al nostre país com internacionalment. 

“A nosaltres a Xàbia ens va agradar aqueixa proposta i vam haver de recórrer a la imaginació per a concretar un projecte i recaptar els fons per a sufragar-lo”, recorda la portaveu. I així va ser com es va implicar a CaixaBank i la Fundació la Caixa, entitats que recolzen des de fa anys projectes contra la pobresa infantil i l'exclusió social.

Després feia falta una mica més, també molt important i que Caritas sempre té en compte. “Les famílies han de col·laborar i ser corresponsables complint amb el programa”, matisa Vilardebó. “Nosaltres ens preocupem des de sempre per la inclusió no sols dels xiquets, sinó també de les familas”, insisteix.

HÀBITS D'HIGIENE I DE SEGURETAT 

Els alumnes es distribueixen en cinc grups depenent de l'edat, i amb un màxim de 10 joves per grup. Estan assistits per les dues mestres i una persona de reforç. I se segueixen amb una gran netedat els protocols que estableixen les mesures sanitàries i d'higiene, i que els serveixen també als alumnes per a assimilar els hàbits. Màscares, neteja de mans, presa de temperatura… fins i tot disposen d'una aula on aïllar l'alumne si es detecta que té la temperatura alta en algun moment. 

En definitiva, una experiència molt adequada a la nova normalitat i que beneficia al conjunt de la societat. Almenys aquests joves no tindran tants obstacles a l'hora de reincorporar-se al curs escolar, que sens dubte vindrà marcat per les noves pautes derivades de la pandèmia. 

Subscriu-te!