Una comare amb títol “reial”

  • Una matrona con título “real”
  • Una matrona con título “real”
  19/03/2022
Angelina Ortolá Ivars ho va rebre de mans d'Alfons XIII i va exercir a Benissa durant 40 anys

La setmana passada es va inaugurar a Benissa el Parc Comare Angelina Ortolá Ivars. La idea va sorgir del Consell Municipal d’Igualtat i té el seu perquè. Es tracta d'un parc infantil situat molt prop de la coneguda Pineda de Selva. Un lloc destinat als nens i nenes que, sense saber-ho, juguen en un parc dedicat a una dona que va ajudar, possiblement, al naixement d'algun familiar pròxim –encara que llunyà en el temps- de molts d'ells. Però, qui va ser aquesta dona? Quina és la seva història?

Es tracta, sens dubte, d'una dona avançada al seu temps. Angelina va néixer en 1900, amb l'inici del nou segle, una època en la qual no era molt fàcil estudiar, i més per a una dona. Però no per a ella –potser animada pel seu pare que era cirurgià- perquè va realitzar els seus estudis de Batxillerat a València i, amb 27 anys, va obtenir el títol del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles arts de Comare per la Universitat de València. Un títol que, per cert, va rebre de mans del propi rei, Alfons XIII, ni més ni menys. Un dels seus nets, Kiko Martínez, recorda que “sempre deia que un rei molt simpàtic però molt lleig”.

Angelina es va inscriure en el Col·legi Oficial de Comares de la província d'Alacant el 6 d'abril de 1929. En les seves primeres oposicions, va obtenir plaça a la ciutat d'Elx i a Benissa però va renunciar a la primera perquè no volia estar lluny de la família. L'Ajuntament de Benissa la va nomenar matrona oficial el mateix any, 1929, i va exercir el seu ofici fins a finals dels seixanta. Són més de 40 anys de treball i, sense tirar molts comptes, centenars –o milers- de parteres al seu càrrec. La seva “consulta”, per cridar-la d'alguna manera, era al carrer Vicente Buigues, just enfront on avui hi ha un gran supermercat. Allí passava visita, atenia els seus pacients i, fins i tot, feia anàlisis. Però els parts es feien a les cases particulars, no sols del nucli urbà sinó també en les situades en les nombroses partides rurals, com a Pinos,  Pedramala, Benimarraig, Lleus, etc. Per aquella època, no hi havia molts cotxes i per a desplaçar-se feia ús del taxi de Bartolo.

 

ANÈCDOTES FAMILIARS

 

Angelina Ortolá estava casada amb Francisco Córdoba, perruquer de professió, i van tenir una filla, María. El seu germà Bartolo també es va decantar per la branca sanitària i exercia com a practicant. Una família gens convencional per aquells anys perquè la comare podia estar fins a vuit dies seguits fora de casa ateses les dones en el seu part i en el seu procés de recuperació. “Això implicava”, ens conta el net, “que el meu avi va ser qui estava més temps amb la meva mare, perquè ella havia d'anar a qualsevol urgència, fos el dia que fora”. I ho sap de primera mà perquè “no va poder assistir la meva mare quan jo vaig néixer perquè estava amb una altra dona. Va haver de venir el metge, Don Joan Burguera, la qual cosa són les coses”, diu Martínez

Més anècdotes. La comare tenia el costum de “presentar” als nounats a la Puríssima Xiqueta, patrona de Benissa. Els portava a l'església enrotllats amb una mantilla. I, una vegada recuperada la mare, repetia la visita. I no rebia cap pagament de les dones a les quals atenia en el part, “la qual cosa, entenc”, comenta el net, “rebria un sou de l'ajuntament o de l'Estat, no ho sé segur”. I, segons comparteix Kiko, no va voler que la seva única filla seguís el seu camí “perquè havia vist molt de sofriment, en les dones i en els nens, i no volia que la seva filla passés pel mateix”.

En una entrevista gravada a la qual ha tingut accés CANFALI MARINA ALTA, María Córdoba diu emocionada que “la meva mare ha fet molt de bé a la gent i era una dona molt volguda”. Conta que “cobrava igual que el metge però no directament de les dones”. I les atenia ella sola, sense l'ajuda d'infermeres ni ningú, “però cal posar-se en la situació d'aquell llavors. No té res a veure amb l'avui hi ha als hospitals”, assegura María.

Angelina era una enamorada del seu treball i no dubtava a acudir a la crida de qui fos. Fins i tot es feia càrrec de les dones més pobres que venien de fora i les atenia en l'antic hospital, la qual cosa és avui l'ajuntament, en la Plaça del Portal. La filla esmenta casos d'atendre dos parts el mateix dia i es refereix a una família que vivia en la partida de Lleus “que va tenir 10 fills i en tots va estar la meva mare”.

Aquesta va ser la vida d'Angelina Ortolá Ivars contada per la seva pròpia filla i per un dels seus nets. El seu nom està ara unit a un parc infantil en reconeixement a una dona que forma part de la història del seu poble, Benissa, i de la seva gent.

<<< Tornar a la portada