VICENT BALAGUER / Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCXXX)

VICENT BALAGUER / Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCXXX)
  05/03/2018

 

Parlàvem “sobre sexe i prostitució”, el mateix que sempre, la darrera setmana. És que tenim moltes coses que contar-vos. Continuarem ara ampliant el tema, dient que també és d’elecció per a les dones de reflexes excitatius lents perquè fica el clítoris en contacte amb el penis, intensificant la tensió. En quant l’home, l’acció femenina d’ajuntar els seus muscles provoca un íntim contacte del penis amb els llavis i l’orifici vulvar que afavoreix l’orgasme.

            Quan la potència o l’impuls sexual masculí es troba disminuït és una posició profitosa perquè el penis difícilment pot escapar de la vagina, encara que presenta l’inconvenient que no estant en contacte el pubis amb l’arrel del penis es debilita un tant la sensació. Respecte a les seues possibilitats de fecundació, és una actitud desfavorable.

            d) Amb la dona asseguda a la vora del llit, els colzes i l’avantbraç recolzat sobre ell, el tors inclinat cap arrere i separant les extremitats interiors, els peus de les quals descansen al terra, l’home s’inclina sobre ella. Si el llit fora massa baix pot utilitzar-se un artifici suplementari per elevar-lo. La posició és recomanable per a persones corpulentes i si la dona no s’inclina el necessari cap arrere la penetració no és excessiva.

            Per a la concepció, els seus resultats són paregut als citats en el paràgraf c) (mirar setmana anterior). Pel contrari, quan la inclinació del bust femení és bastant o total, les conseqüències són les establertes en el paràgra b) (mirar setmana anterior).

            En aquesta actitud, l’home se situa sentat o arrimat sobre l’esquena i la dona sobre ell abraçant-lo amb les cames. Presenta les variants següents:

            a. L’home, en decúbit supí, flexiona els genolls recolzant els peus en el pla horitzontal. La dona, asseguda sobre la seua parella, descansa l’esquena en els muscles de l’home, o bé s’inclina cap avant, recolzant-se amb les mans i els genolls. És a propòsit en els casos de cansament masculí, perquè es reserva el papar actiu a la dona, que quant més s’incline cap avant més pressionarà el penis amb la vagina, mantenint-se en benefici de la potència viril disminuïda o quan l’home pateix irregularitats en l’erecció.

            Si la dona s’inclina cap arrere, la penetració del penis és major i, naturalment, també ho serà el reflex excitatiu del coll uterí.

            La iniciativa femenina amb esta posició li dona totes les facilitats per a provocar i aconseguir el seu orgasme, per tant és la preferida de moltes dones, fins el punt de fer d’ella la segona posició en la pràctica dels nostres hàbits, beneficiant a més i de forma particular a les persones corpulentes.

            Així i tot té el desavantatge de que els cossos no s’ajunten totalment i dona poques ocasions a la carícia simultània; així mateix dificulta la fecundació, perquè l’esperma s’esvara per la vagina i surt fora.

            b. En la posició abans descrita per a l’home, la parella es col·loca a “horcajadas” sobre ell donant-li l’esquena, podent estar asseguda o recolzada com abans s’ha indicat, sobre mans i genolls. Potser avantatjosa quan el marit és molt gros, aquesta actitud no permet una intromissió profunda i ni el coll de l’úter ni el clítoris són bastant accessibles al penis.

            Per a la dona no presenta més avantatges que el de dirigir l’acte al seu gust i que és útil en els embarassos i en el puerperi.

            c. Amb l’home assegut en una cadira, la dona en peu dona l’esquena al seu col·laborador, mantenint-se els seus cossos en contacte. L’òrgan masculí tampoc pot introduir-se en excés i, per suposat, no arriba al fons del sac vaginal, amb les conseqüències ja apuntades. Les probabilitats de fecundació són molt escasses.

            d. En la mateixa actitud de l’apartat c., però amb la dona oferint-se de front. Si no s’inclina massa cap arrere, facilitarà la completa penetració, i un bon accés al clítoris, però és una posició difícil quan la dona és de malucs voluminosos o l’home té un ventre prominent. Les mans d’ambdós protagonistes queden en llibertat per estimular les zones erògenes.

            Posició lateral. Amb l’home i la dona gitats de costat, existeixen aquestes dues variants:

            1. La dona li dona l’esquena a l’home, que la pren disposant de gran llibertat de moviments, sobretot amb les mans que arriben fàcilment a les zones erògenes femenines. És aconsellable per als casos d’embaràs avançat, perquè no s’exerceix cap pressió sobre el ventre i el penis penetra prudencialment.

            2. Amb la parella front a front, en decúbit lateral. Les seues característiques són similars a les senyalades en el paràgraf c. de la posició normal.

            Posició de genolls. Amb la dona agenollada i inclinada cap avant, poden adaptar-se les següents actituds:

            a. Instal·lada sobre el llit o recolzada en una cadira, s’ofereix s’esquena a la seua parella, que roman de peus. La penetració és màxima i les zones erògenes a l’abast de la mà masculina en tota la seua amplitud. Té òptimes condicions per a la fecundació, però és poc adequada psicològicament.

            b. Semblant a l’anterior, però recolzant-se la dona en els colzes i avantbraços. Permet nombroses variants i té els mateixos caràcters que l’anterior, en la qual els actors tampoc poden mirar-se.

            Molts llibres orientals i alguns occidentals descriuen moltíssimes variants de l’acoblament sexual. De totes elles algunes són identificables amb les aquí exposades o presenten lleugeres diferències, mentre que les restants són perjudicials per a la salut corporal o espiritual perquè tendeixen a prolongar l’acte restant artificiosament l’orgasme, no sent necessari advertir que un “entrenament” d’aquesta classe sols pot tenir conseqüències funestes, sobre tot si és practicat fins l’extrem. Continuarem.

<<< Tornar a la portada