Canfali Marina Alta

VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCLXXXII): La masturbació. Tantejos preliminars

VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCLXXXII): La masturbació. Tantejos preliminars
  12/08/2019

 

Característiques de la pubertat: la masturbació, les polucions i la menstruació, tenen un paper destacat en la trajectòria de l’individu, fins que la seua vida sexual comença a declinar.

            La paraula masturbació té el seu origen en la locució llatina masturbatio (excitació de l’aparell genital masculí); també s’usa la paraula onanisme que deriva del nom d’Onan, personatge de l’Antic Testament que, obligat per la costum hebrea, va prendre per esposa a la vídua del seu germà i que per a impedir la seua fecundació ejaculava fora de la vagina. Pensem que aquest sentit és més bé sinònim de coitus interrumptus.

            Resulta imprescindibles distingir la masturbació de l’adolescent de la del adult perquè totes dues no responen al mateix criteri psicològic. El desig espontani del xiquet, que cerca sensacions plaents al seu abast, no es troba centrat en les zones erògenes, que encara no existixen en ell; s’ha comprovat que aquestes sensacions es poden trobar en molts llocs del seu cos. Sembla ser que progressivament, per tantejos i tractant d’obtenir una espècie de variant de la sensació voluptuosa, el xiquet arriba a una manipulació concreta que es tradueix en una masturbació o en la temptativa repetida d’ella.

            El desig de la presència de l’altre es manifesta més tard. Qualsevol altre xiquet pot ser col.laborador dels seus jocs i en la mesura que els jocs alliberen els mecanismes sexuals, aquests no apunten un objectiu precís; el seu procés és essencialment heterogeni: poden ser carícies en el coll, cosquerelles a les aixelles, palmaetes a les cuixes i finalment tocaments als genitals. Però malgrat aquests jocs, el xiquet continua, a nivell sexual, centrat en la seua persona.

            Havelock Ellis a aquest estat l’anomena “autoerotisme” que caracteritza les manifestacions de la vida sexual centrades sobre el “jo”.

            Seria més que error, un disbarat, qualificar de malaltissa o perversa la tendència masturbatòria del xiquet. Els educadors especialitzats mai cometen aquest error tan gran, en canvi la majoria dels pares defensen les velles idees i mostren poca comprensió.

            Anem a veure quant s’equivoquen veient estadísticament l’edat de començament de la pràctica de la masturbació.

            Segons estudis de Hirschfeld, el 23% dels individus comencen abans dels dotze anys; el 44,40% entre els dotze i els catorze i el 32,70% després d’aquesta edat.

            Les xifres de l’informe Kinsey són diferents, el 37% dels xiquets es masturben abans dels dotze anys; el 52% entre els dotze i catorze, i la resta posteriorment.

            La diferència es deguda a que Hirschefeld va portar les seues investigacions entre adolescents de els dos sexes, mentre que Kinsey les va realitzar a soles amb xics, sent un fet conegut, al temps que admés, que les activitats sexuals de la jove comencen, de mitjana, un any més tard que les del jove.

            En quant a la freqüència de la pràctica masturbatòria, es citen casos malaltissos en què s’arriba fins a quatre o cinc vegades per dia i fins i tot alguns de més estranys més elevats. Normalment la freqüència màxima és d’una o dos vegades al dia i la mínima una vegada cada quinze dies. La duració de la fase masturbatòria és d’aproximadament uns 4 anys. En adults ja és més rara aquesta tendència.

            La sensació de plaer comença per atzar, sense buscar-la: en l’exercici físic, amb roba ajustada o per costures que provoquen frecs.

            L’escola de Freud manté l’opinió que les rutines de neteja dels genitals són suficients per atraure l’atenció sobre la sensualitat particular d’aquesta zona, cosa que impulsa a repetir després l’experiència voluntària de les sensacions agradables que es senten. Segons Kinsey, la majoria dels xiquets comencen els actes masturbatoris per una simple curiositat. S’afirma que l’exemple donat pels amics i companys de jocs no tenen un paper tan important com es pensa en la iniciació masturbatòria.

            Els especialistes conten que han tingut pacients que practicaven la masturbació de manera inconscient. H. Ellis descriu que una actriu militant d’un moviment a favor de la castedat i el pudor, en certa ocasió, llegint un fascicle sobre educació sexual, va descobrir amb estupor, que venia masturbant-se des de feia anys. La singular mescla d’ignorància i fanatisme, estigmatitza la masturbació, sobretot de les dones.

            La masturbació també està lligada a altres zones diferents dels òrgans genitals com són: els pits i el recte. Sobre el pit rara vegada es produeix un orgasme total, però provoca sensacions voluptuoses i augmenta l’excitació sexual.

            Per a l’excitació anal s’utilitzen diferents tipus d’instruments. L’antic Institut de Sexologia de Berlín posseïa una extensa col.lecció d’utensilis tots ells trobats en el recte de persones que practicaven aquesta classe de sensacions. Alguns eren d’una mida que pareixia impossible poder usar-los.

            No s’ha pogut establir si és l’home o la dona qui tendeix més a la masturbació. Kinsey opina que el nombre de xics que es masturben en la pubertat, és cinc voltes superiors al de les xiques. El fet era conegut i Kinsey tracta de trobar l’explicació en què els xics són més actius i estan sotmesos a menys inhibicions. Continuarà.

Cercar notícies
Agenda