VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCXIII)

VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCXIII)
  30/10/2017

 

Ens havíem detingut la darrera setmana referint-nos a l’amor i aversió, en part. Continuarem ara ampliant la informació. L’amor, que no és sec, com s’afirma, no accepta sense crítica l’amat. L’individu, en buscar en la presumpta parella l’encarnació del seu ideal, tracta d’influir sobre ella per aproximar-la a eixe ideal, al temps que rep de l’altre la mateixa influència, que no es pot portar a terme sense enfrontament entre ambdues tendències, essent en aquest sentit com s’ha d’interpretar “l’acert” de l’escriptor francés Balzac amb el que hem estat basant estes reflexions.

            L’amor cal ser conquerit i reconquerit cada dia i aquell que amb amor vol rebre ha d’estar disposat igualment a donar, com el que vol formar al seu gust la seua parella ha d’acceptar al seu temps ser modelat per ella, el que és impossible realitzar sense fricció.

            Entre el (“grande” i el petit “pequeño”) amor s’ha de senyalar encara una altra referència: el desig i la aventura no concerneixen mai a la personalitat real del ser al qual es dirigeixen. U pot enamorar-se d’uns ulls, d’uns pits, d’un cos, de la situació social d’un personatge i al mateix temps sentir-se hostil considerat en el seu conjunt. Com l’ésser humà és una entitat complexa, qualsevol pot trobar-se atet en l’encant d’un “nasset” respingós, però eixe atractiu no pot donar lloc, per ell sol, al veritable amor. És impossible fer abstracció de les restants particularitats d’un ser i per això se l’ama tal com és, o la veritat és que no se l’ama.

            Les relacions amoroses diguem-ne modernes, tantes voltes basades sobre l’atractiu parcial, condueixen rarament a relacions durables -és a dir, a una unió conjugal de bases sòlides- per eixa raó. La veritable identitat de la parella, les seues condicions i facultats psíquiques i intel·lectuals romanen ignorades; sols priva el seu aspecte físic, inspirat per l’últim ídol de la pantalla o de la cançó.

            D’aquesta manera naixen les “modes” que l’observador superficial estima com un signe de degeneració, de mecanització, d’industrialització de l’esperit humà, quan en veritat els seus orígens són molt més profunds del que pogués creure’s a simple vista.

            Per fortuna, existeixen persones que rebutgen plegar-se als imperatius de la moda, més per a ells les oportunitats amb les que segueixen la corrent del medi seran menors, indubtablement.

            Els sentiments amorosos poden, doncs, despertar-se gràcies a una correspondència parcial entre certes qualitats d’un ser i l’ideal específic amagat en el subconscient d’altre, essent en moltes ocasions la moda una espècie d’enllaç conscient o inconscient al servei d’aquesta atracció parcial.

            En temps dels nostres avis les dones somniaven amb un tipus d’home romàntic, a l’estil de Werther, que representava per a elles el tipus de la seducció masculina, després li arribà el torn al poeta d’ulls esfondrats i pàl·lides galtes, o el del pintor melenut i abandonat; més tard va tenir la primacia el brillant conversador mundà. En els nostres dies existeixen mostres diferents com molts sabem. Pot ser l’heroi temerari, l’astronauta audaç o l’esportista triomfador i una extensa varietat de mostraris. El món ha corregut molt.

            En quant el “tipus-fetitxe” de dona ha variat igualment amb les distintes èpoques i a la “joveneta prudent, virtuosa i casta” dels nostres avantpassats ha succeït la criatura de luxe, l’exuberant “vamp” o la figureta andrògina dels nostres dies. En suma, podem assegurar que l’amor xicotet, basat sobre l’atractiu parcial d’un individu, no condueix més que en rares ocasions al veritable amor, i podem dir que no mereix major nom que el de “capritx” mai durader, no essent digne d’atenció i anàlisi més que quan encara una primera etapa cap al veritable amor.

 

LA GELOSIA: EL MAJOR MONSTRE

 

            Quan la vida conjugal s’ha convertit en una rutina perden les relacions sexuals tota la seua significació.

            “És cert que els cels maten l’amor?” Està demostrat que la rutina és en part natural i en part provocada per la influència del medi, més per a minorar o impedir les conseqüències de les influències exteriors seria necessari transformar el sistema social.

            És evident que l’home pot ser estimulat pel teatre, el cinema, les reunions mundanes, etc., però estos mètodes solament són útils per restaurar per cert temps el primitiu frescor de les relacions amoroses, sense arribar a ser capaços de curar definitivament l’esclerosi dels “nosaltres” conjugal.

            Ara bé, si l’avorriment pot convertir-se en l’enterrador de l’amor, no és certament el seu assassí, i abans de què aquell faça la seua aparició este ha d’haver-se extingit insensiblement.

            I podríem assegurar que l’assassí per excel·lència de l’amor són els cels. En totes les formes d’expressió del comportament humà, una de les menys uniformes és la d’aquest sentiment.

            Els cels són tan variats en les seues manifestacions, com múltiples són les causes que els produeixen, les quals, és precís investigar profundament quan es requereix evitar o corregir els seus efectes, sense que les consideracions generals o superficials, les generalitzacions intranscendents, serveixen d’ajuda efectiva per això.

            L’individu presa dels cels no pot rectificar les seues disposicions emocionals més que investigant les arrels dels seus sentiments, és a dir, la motivació dels seus impulsos.

            Essent l’agent provocador de petits i grans drames en la vida de la parella, és més que justificat un somer estudi de les seues causes i conseqüències, encara que per no allargar excessivament el tema prescindirem de les diferents classes de cels per a circumscriure’ns als d’ordre sexual.

            Els cels sexuals no concerneixen únicament a l’acte en sí, sinó que abasten tots els sentiments i disposicions emocionals de la parella; es coneixen casos d’homes gelosos pel senzill fet de què la seua dona admire “la corbada d’un altre home”. Són més fàcils d’admetre i comprendre quan la dona experimenta desitjos per algú determinat, fins i tot encara que no els arribe a realitzar i més encara si les relacions conjugals s’han interromput i existeixen aproximacions sexuals amb altre individu.

            Per a il·lustrar la multiplicitat de causes dels cels citarem el conegut exemple de la prostituta i el seu amic. Aquest sols se sent gelós dels eventuals clients de la seua protegida quan aquesta experimenta un plaer físic qualsevol en braços d’altre. El proxeneta solament experimenta cels quan les sensacions sexuals de la dona són com alliberades amb altre home. La voluptuositat aconseguida per aquella que li pertany es converteix en objecte dels seus cels quan no és ell la causa del goig. Continuarem.

<<< Tornar a la portada