VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCXV)

Ens quedàrem la darrera setmana reflexionant a l’entorn d’aspectes relacionats amb la gelosia. Continuarem ara un poc amb cites sobre el mateix tema. El sentiment dels zels presenta, doncs, dos aspectes característics per un d’ells, el zelós rarament coneix l’objecte dels seus zels. I creu sentir-los dins del cos o de determinades actituds de la seua parella, quan en realitat els té en la seua ànima i els seus sentiments: per l’altre aspecte, estan sempre lligats a una degradació, real o possible, de la seua confiança, que és el que els fa tan penosos de suportar.

            En el que es refereix al primer aspecte hem d’afegir que no es circumscriu solament a l’abast físic, existint una forma de zels sexuals absent de la significació material de l’acte, com ho demostra l’exemple ja citat del rufià i la seua “coima”. O certs comportaments, més característics encara, d’alguns pobles primitius en els quals impera el costum de què el marit oferisca a la seua esposa per la nit al convidat, però en els quals l’adulteri no consentit pel cònjuge masculí és castigat amb la mort.

            En el cas últimament citat, els zels no tenen relació amb el cos físic de la femella, perquè és voluntàriament oferida a l’hoste pel seu regal temporal, sinó que es dirigeix contra la lliure voluntat de la dona que desitja trencar per sí el compromís de fidelitat.

            Moltes dones fan gala també d’una veritable dignitat afectant ignorar les infidelitats dels seus marits, considerant a la rival d’ocasió com un capritx animal i sols es mostraran geloses quan l’espòs s’interessa de veritat per l’ànima del momentani entreteniment.

            Més greu resulta quan es tracta d’una secretària o col·laboradora del marit, cas freqüent entre les dones de la classe mitja actual. Les raons son fàcils de comprendre. L’empleada o col·laboradora forma part de la vida professional del marit, fet que ocorre rarament amb l’esposa. I si la primera ocupa una posició apart, que per afegit pot ser important, la segona es revela aleshores incapaç de perdonar, perquè ignora la veritable raó dels seu zels, que no es polaritzen sobre les suposades relacions sexuals d’ambdós sospitosos, sinó sobre llaços intel·lectuals i espirituals existents entre dos individus que col·laboren en un treball i en els quals l’esposa no pren part.

            Si eixa dona coneguera les veritables raons de la seua actitud i comprenguera que ella no pot constituir en tots els aspectes i sota totes les condicions l’única parella per al seu marit, els seus zels contra la secretària esclaten, almenys, desproveïdes de tota motivació sexual. Encara, en veritat, no deixarien de persistir en altra forma.

            En quant al segon aspecte del problema, al que es refereix a la humiliació, a la pèrdua de la confiança en sí, pot així mateix tenir el seu origen tant en una inferioritat física com en una deficiència psíquica. Una dona madura se sentirà generalment disminuïda en la consciència del seu valor front a una dona jove; i encara que mai abans s’havia sentit presa dels zels, pot deixar-se arrastrar per ells a partir d’aquest moment. Exactament el mateix que un home que comprova que el seu vigor sexual comença a declinar pot mostrar-se gelós d’altre que no està en el mateix cas, no essent solament el complex d’inferioritat el que pot inspirar aquesta passió, sinó una real deficiència de l’individu que la sent.

            La unió entre dos sers que han evolucionat cap a una espècie de “nosaltres dos de cara al món”, deu ser bastant forta per sobreposar-se, menyspreant-les, a certes carències, en especial quan concerneixen a l’envelliment en les relacions conjugals. El “nosaltres” significa una veritable unió psicofísica que no ha de commoure’s pel sol fet de què una qualitat de la parella, encara que fos una de les que contribuïren a la formació del “nosaltres”, s’haja debilitat o haja arribat a desaparèixer. La dona que té por de perdre l’amor del seu marit amb la frescor de la seua cara, mai ha viscut la veritable unió sexual o ha comprés el veritable signe de les relacions conjugals.

            Ni tan sols una lleugera “escapada” de qualsevol dels dos actors haurà de comprometre seriosament l’estabilitat d’una vida conjugal agradable, perquè la veritable comunió entre el “tu” i “jo” de dos sers no pot ser rompuda per un tercer. I quan això passa significa que mai no ha existit.

            Indubtablement, el més feliç matrimoni pot i ha d’experimentar les seues crisis. Un encontre passatger de major o menor importància és inevitable en la més estable unió, però quan esta és veritable sabrà sobrepassar-se a ells i fer-los contribuir a consolidar els llaços que la presideixen.

            La passió dels zels està profundament arrelada en les relacions humanes i pot assegurar-se que l’amor vertader sempre està acompanyat d’ells, perquè aspira a posseir en cos i ànima a la parella. Possessió absoluta que mai pot aconseguir perquè sempre existeix entre dos sers que s’estimen espais desconeguts, quelcom indefinible i ignorat que pot ser causa de l’origen d’aquest sentiment.

            Eixa indissolubilitat d’amor i zels pot orientar el grau d’intensitat i qualitat del primer en funció de la quantia i direcció dels segons. “Dime porqué estás celoso y te diré cómo amas”, podríem dir, parodiant el conegut refrany. L’home que sols té zels del cos de la seua dona, no la vol més que físicament, i la forma espiritualitzada dels zels coincidirà amb l’espiritualització de l’amor.

            En general, els zels a petites dosis solen obrar com un tònic, depenent el seu efecte de la intensitat, alguns marits romanen indiferents davant els atractius físics o psíquics de les seues dones fins el moment en els zels desperten o provoquen el seu interès.

            Però no és aconsellable intentar experiències a aquest respecte. Les intrigues amoroses “diplomàtiques” resulten menys interessants en la vida que en l’escena; en la realitat no sols arriben bastants vegades a resultats contraris, sinó que l’artificiosa posada en escena obra rarament en favor de l’estabilitat de les relacions.

            Una dèbil dosi de zels pot estimular eventualment l’amor de la parella (sobre tot si s’utilitza per impedir l’apatia dels sentiments), però no hem d’oblidar que aquests zels provocats com estímul poden evolucionar en un sentiment profund real i capaç de perjudicar les relacions conjugals.

            Fins la forma més noble dels zels poden manifestar-se súbitament en còleres, crítiques i obsessions penoses. Si l’individu gelós és malaltís, els seus sentiments poden desembocar en un estat de tensió patològica crònica, que pot convertir-se fins i tot en una veritable persecutòria i finalitzar en violències físiques.

            És possible curar els zels? Diguem que quan no han sobrepassat un estat normal, poden tenir remei. Mes per a curar-se d’aquest sentiment és necessari observar-lo objectivament, essent precís un gran sentit crític i una sòlida voluntat de conèixer-se a u mateix per a descobrir les seues més profundes arrels i sospesar adequadament la seua significació. (Continuarem).