VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CCXVIII)

La darrera setmana ens vàrem quedar amb la cita de què “la veritable naturalesa” vol que allí on l’home ame se senta al mateix temps zelós.

            Avui farem algunes cites sobre les relacions sexuals, quan resulten harmonioses en la parella sols es consegueixen després d’una certa compenetració psíquica, d’un veritable aprenentatge que exigeix coneixements, al mateix temps que s’exigeix paciència i tractes exquisits. Per a això hi ha que eliminar des d’un principi tabús i erronis temors, així com equívocs molt difosos com, per exemple, la por a la desfloració, molt cultivat per algunes mares, i que no es limita a la importància social d’aquest acte, a les seues conseqüències immediates de possible embaràs, a les seqüeles d’ordre moral i fins i tot econòmic, sinó que s’extén al fet en sí, presentant-lo com símbol de la brutalitat masculina. Per altra part, moltes novel·les, el cine, el teatre, es complauen en presentar el fals i “nyonyo” tòpic de la nit de bodes com a colofó d’una romàntica “aventura”. Trobe que el temps ha canviat bastant aquestes opinions. Ambdues tendències són igualment errònies i sols un fals concepte de la sexualitat pot fer-nos creure en “l’èxit” complet dels primers contactes carnals.

            Però nosaltres continuem amb les opinions dels doctors Garat i Hesnard que diuen que en abordar el terreny de les relacions sexuals és impossible dissimular cert torbament. No estic massa segur. Almenys el doctor Garat comença un dels seus articles així: “Al abordar el terreno de las relaciones sexuales es impossible dissimular cierta turbación...”.

            La causa resideix probablement en què la sexologia és encara una ciència en “mantilles” i els seus estudis són relativament recents.

            En els nostre dies -escriu el doctor Hesnard- els prejudicis relatius a la sexualitat han començat a cedir en el rigor de la seua deplorable censura. El coneixement dels fets sexuals s’imposa en la nostra època amb tota la força d’una necessitat intel·lectual i social.

            La sexologia, doncs, al temps que ciència, ha adquirit dret de ciutadania, però no passa el mateix en quant al seu contacte amb el gran públic.

            És cert que en la Universitat catòlica la Lovaina existeix un Institut de Sexologia sota els auspicis de les més altes jerarquies espirituals, però són encara “les multituds de pensament pur” les que segueixen mostrant-se reticents en aquest tema.

            No fa molt, ens diuen, que una opinió “oficial” criticava cert llibre dedicat a la preparació per al matrimoni en aquests termes: “La abundancia de detalles y el realismo de los vocablos en ciertas descripciones nos parecen superfluos y susceptibles de herir la delicadeza de algunos lectores”.

            És evident que en terreny de la cosa sexual es requereix una especialíssima provisió de prudència degut principalment a dues raons: La primera és que el referent al sexe ha sigut i deu seguir essent un “misteri” en el més bonic sentit de la paraula, en el sentit en qué Gabriel Marcel distingeix entre misteri i problema.

            La segona raó és que encara persisteixen els “tabús” que tracten aquestes qüestions i dels quals no pot fer-se cas omís. Destruir un “tabú” és molt difícil i s’ha de procedir amb habilitat si no es vol agreujar la situació.

            Així i tot esta “especialíssima prudència” que requereix el tema no exigeix que s’escriga sobre ell com parlaven les “Preciosas”, de Moliére. I no es pot qualificar de cru un llenguatge perquè diga les coses pel seu nom, la qual cosa és una manera d’adaptar-les al nivell convenient i deixar-les lliures de tota la disfressa o eufemisme pseudocientífic.

            Swarz afirma que la sexualitat és l’única funció incapaç de mentir i que en eixa forma ens vegem forçats a la sinceritat, a vegades en contra fins i tot dels nostres designis. I cita exemples d’herois de l’última guerra mundial, aviadors que foren protagonistes d’increïbles heroïcitats bèl·liques, que acudiren a la seua consulta perquè en la seua cambra conjugal es comportaven de manera lamentable i pretenien saber per què eixa enorme diferència entre la seua vida aparent i la seua vida sexual.

            L’explicació, pel demés senzilla, està en què els seus gloriosos fets d’armes eren com la compensació psicològica de la seua debilitat interior, que tractaven d’ocultar-se fins a si mateix, però que reapareix cruament en el curs de les seues relacions sexuals. La fugida davant el pròxim, el rebuig de la realitat, la por, l’agressivitat, tot es mostrava de manera evident i sincera, almenys al ulls de l’altre actor.

            Per eixa raó la vida del sexe pot constituir un privilegiat terreny de combat i de prova per als que desitgen conèixer quasi exactament els seus propis límits i desenvolupar a satisfacció la seua bonica professió d’home.

            A condició de fer-se -i ser llegit- des d’aquest angle, qualsevol anàlisi que es realitze respecte a les relacions sexuals, no podrà tenir altra conseqüència que la d’ensenyar-nos a ser millors. Almenys, aquest i no altre, a de ser el nostre propòsit.

JOC AMORÓS I PRELUDI

            Coneguda la naturalesa del contacte sexual, és sabut que tota relació té la seua “història”, que mai és la mateixa, perquè difereix en cada persona. Així, existeixen certes similituds en relació amb els medis utilitzats per l’instint per arribar a l’acte.

            Una d’elles és la tensió que el precedeix i la laxitud que el segueix. Gràcies a aquesta tensió, els encontres sexuals estan exempts de monotonia. En efecte, eixe estat mai pot considerar-se com totalment extingit, quedant sempre unes restes que poden renovar-lo.

            Tampoc la història d’una relació sexual pot considerar-se mai com definitiva; els esdeveniments i els impulsos des de l’exterior tendeixen sense parar a desequilibrar-la.

            És sabut que l’impuls sexual es mostra des del naixement, des de les més inofensives manifestacions del lactant a les més tortuoses de la pubertat, fins que l’època de l’instint del sexe no està dirigit cap l’oposat. Hem observat també les particularitats físiques i psíquiques capaces d’influir en l’elecció de la parella i indicar les secretes inspiracions que poden orientar la selecció de l’individu. En altres paraules, acompanyem l’home púber en la seua recerca de col·laboradora fins el moment en què viu el decisiu esdeveniment de la presència física del ser buscat i pressentit.

            Tots aquests factors conversen cap a la tensió que precedeix l’acte i que no pareix permetre finalitzar en altra conclusió. Però aquest no és sempre el cas real. Les diferents etapes de la tensió apunten a la realització de l’acte sexual, però igualment poden cristalitzar-se abans d’arribar a ell i fins i tot rebutjar la seua consumació.

            Malgrat les objeccions que poden formular-se, és lògic establir una distinció entre el joc amorós i el preludi. Continuarem.