VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CXCVI)

VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CXCVI)
  26/06/2017

 

Ens havíem detingut parlant sobre els productes químics anomenats anticoncepcionals que s’introdueixen en la vagina per tal de destruir els espermatozoides. És un treball que forma part dels procediments per a la dona. Continuarem ara dient que el seu inconvenient estriba en què poques substàncies químiques són capaces d’impregnar totalment les parets de la mucosa vaginal, malgrat que les experiències de laboratori siguen suficientment satisfactòries i concloents, però en la pràctica succeeix que la humitat dels genitals femenins és insuficient per aconseguir la finalitat prevista.

            Atenent a esta contingència, les pomades i gelatines són les que millors resultats han donat. En eixos casos, es confia al contraceptiu químic dues tasques simultànies, que són obturar l’orifici d’entrada de l’úter i destruir després ràpidament els espermatozoides arribats. Amb esta finalitat, als productes envasats s’adjunta una cànula de vidre o plàstica que es pot fixar a rosca en l’envàs. Introduïda fins les proximitats del morro de tenca, mitjançant una certa pressió en el tub, recobreix de preparat les parets de l’úter.

            Entre determinades classes socials d’Europa i Amèrica s’utilitzen correntment, tant com a mesura profilàctica com en qualitat de dutxes d’anticonceptius vaginals, que a França solen formar part de la higiene íntima diària. Sobre aquesta part, també les opinions estan dividides.

            La dutxa vaginal i les injeccions intragenitals, addicionades o no de compostos químics, poden provocar reaccions inflamatòries i afeccions de la mucosa, apart de constituir un mètode poc segur en quant a propietats contraconceptives.

            En efecte, abans del contacte sexual careixen d’eficàcia, i després del coit, la seua acció depén de la rapidesa en què siguen utilitzades, perquè de totes formes i en el millor dels cassos la destrucció no abastarà més que a les cèl·lules germinals que es troben encara en la vagina. Per tant, si el seu ús no és immediat (i ho és rarament, malgrat els irrigadors especials que permeten, sense moure’s del llit recuperar l’aigua sense derramar-la) alguns espermatozoides poden haver penetrat en l’úter.

            Ens queden per enumerar els preservatius femenins. Citarem en primer lloc els anomenat cauptxons de coll, també coneguts per pesarios, encara que aquest nom siga més propi d’altres instruments, generalment de caràcter terapèutic o de fons, que poden ser de goma, metall o matèria plàstica i que es col·loquen obstruint l’entrada de la matriu.

            Eixos aparells es mantenen per pressió al temps que per un efecte de succió, però l’elecció de model és tasca delicada, essent precís consultar, i no una sola vegada, amb un bon especialista. A part d’això, i una vegada elegit, el coll de l’úter pot experimentar variacions de grandària a causa d’inflamacions o retraccions, la qual cosa determina que el caputxó perda la seua estanquitat sense que la dona ho advertisca i resulte inútil. En ocasions, es pot desplaçar durant el coit a conseqüència d’un moviment anterior brusc (un accés de tos, un esternut, etc.) i moltes cassos l’intestí o la bufeta en reflecció poden dificultar la seua correcta col·locació.

            A més a més, hi ha que tenir present que l’aparell cal mantenir-lo molt net, esterilitzat si es possible, i que s’ha de traure els dies que corresponguen a les regles, per facilitar el lliscament del flux.

            En fi de contes, que és necessària una gran pràctica, adquirida en el curs d’un llarg aprenentatge.

            Els diafragmes obeeixen a un principi distint. Solen ser de goma i ofereixen l’aspecte d’un petit captuxó de bordes arrodonits, a l’interior dels quals reposa un petit resort en espiral i en el seu interior existeixen dos extrems que es reuneixen en cercle. Col·locats divideixen en dos seccions independents la cavitat vaginal, segons un pla perpendicular el seu ex longitudinal, de les quals la superior, correspon a la zona que acull el cos uterí, queda perfectament tancada.

            El ressort citat manté el caputxó adherit a les parets de la vagina i li impedeix moure’s accidentalment, contribuint a la seua fixació i al tancament estanc de la porció vaginal superior la succió que determina la forma còncava del diafragma.

            Aquest mitjà de protecció ofereix sèries garanties de seguretat i si, per a major eficàcia, impregna la membrana de qualsevol pomada anticonceptiva es preveu l’eventualitat de què algun espermatozoide puga franquejar-se pas per mitjà de la vora del diafragma en contacte amb la mucosa parietal o d’una ocasional griseta per deteriorament de l’aparell.

            Si la descripció d’un diafragma sembla un tant complexa, la seua manipulació és molt senzilla, a condició de què les seues dimensions estiguen ben adaptades als òrgans de la interessada. I amb respecte a l’acoplament sexual, no resulta molest per a cap dels actors.

            Respecte de la seua elecció, ha de ser feta per un ginecòleg i no és necessari desplaçar-se després de cada coit, però si exigeix una asèpsia rigorosa per al seu ús; no hi ha que mantenir-lo més que unes quantes hores. Les inflamacions que puga provocar sempre són degudes a una falta d’higiene, a un aparell mal elegit o deficientment ajustat. Quan es pateixen desviacions uterines, la seua col·locació i adaptació és més difícil, però tampoc resulta impossible.

 

CONTRACEPCIÓ ORAL, ELS ANOVULATORIS. COM VA NÀIXER LA “PÍLDORA”

 

            La posta ovular es produeix tots els mesos. Sense òvul, no hi hauria fecundació, i per consegüent l’embaràs seria impossible. Ara bé: hi ha algun mitjà per a mantenir en repós l’ovari i impedir que es produïsca l’ovulació? Des de fa molt de temps se sap que existeix, en efecte, un estat natural durant el qual s’inhibeix la posta ovular, amb la qual cosa la dona no pot ser fecundada. El susdit estat natural el constitueix el propi embaràs. Durant els nou mesos que avarca el període de gestació, cap òvul és alliberat. La naturalesa ho ha previst així, precisament per evitar que es produïsquen varis embarassos superposats i que diversos fets, d’edat escalonada, pogueren desenvolupar-se simultàniament, amb evident risc per a tots ells. Aquesta letargia de l’ovari durant l’embaràs és deguda principalment a una hormona, la progesterona o luteïna, elaborada amb grans quantitats per l’organisme de l’embarassada.

            La síntesi de la progesterona no és cap secret per a la indústria química, que pot obtenir-la artificialment. Malgrat açò, per detenir l’ovulació d’una dona no embarassada seria precís administrar-li tal quantitat d’aquest producte que la utilització de la progesterona amb finalitats merament contraceptives resulta del tot impossible portar-la a la pràctica. Continuarem.

<<< Tornar a la portada