Canfali Marina Alta

VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons: Sobre sexe i prostitució (CLXVII)

VICENT BALAGUER/ Els 4 cantons:  Sobre sexe i prostitució (CLXVII)
  05/12/2016

Ens havíem detingut la darrera setmana reflexionant sobre alguns jocs practicats de manera infantil que preocupen a molts pares i educadors conscienciats. Com dèiem, aquest fet ha sigut científicament establert, mentre aquelles persones -pares i educadors- es creuen en l’obligació de suprimir eixes accions amb amenaces i càstigs del que creuen “un vici per a la salut”, essent precisament eixa falta d’habilitat pedagògica el que constitueix el veritable perill per als xiquets. La seua vida sexual, purament física i tant “neutra” com les funcions alimentàries, és violentament rebutjada per impulsos de la por, del sentiment de la falta i de l’angoixa i desconsol. I el seu psiquisme així podrit serà presa dels més greus desordres.

            Els psicòlegs comproven tots els dies amb renovat desencant com la intimidació i la por poden provocar, a poc que els reforce un destí poc afavorit, debilitats i atròfies de caràcter greu per a la vida amorosa: no ja sols la impotència o la frigidesa, sinó perversions duraderes i d’importants gravetats, capaces de destruir la vida social d’un individu.

            En certa ocasió, un metge va enviar a la consulta d’un col·lega psicòleg una xica de 18 anys que presentava alguns trastorns de caràcter nerviós. Durant l’interrogatori va declarar que dos mesos abans havia sigut violada per uns soldats que, prèviament, li feren perdre el coneixement colpejant-la. Continuant amb les preguntes, el psicòleg va saber que des d’ales hores no havia tornat a menstruar, per la qual cosa va ser aconsellada a un examen per un ginecòleg, el qual li va diagnosticar un embaràs des de dos mesos precisament. Aquesta joveneta estava tan ignorant de les qüestions biològiques mes elementals que la concernien que ni tan sols havia comprés la raó de les seues molèsties i de la falta de menstruació. Després d’una curada investigació amb la malalta i la seua família (tots intel·ligents i en perfecte estat de salut), es va arribar a la conclusió de què no es tractava d’una simulació d’ignorants, sinó d’un evident cas d’infantilisme psíquic en una jove espiritualment ben evolucionada.

            El doctor Ludwig L. Len cita diversos casos d’increïble ignorància en el que es refereix a les qüestions sexuals: “Una mujer declaró que habia perdido la regla y no podía ser por embarazo, ya que acostumbraba a orinar después de cada acto”.

            “Un hombre preguntó que cómo podía haber contraído una gonorrea con una prostituta, si esta estaba bajo el control del Estado”.

            “Otro preguntó si podía casarse. En su juventud se había masturbado y ahora temía que el hijo naciera sin una mano, cosa con que le habían amenazado”.

            “Una muchacha deseaba saber si la homosexualidad era infecciosa”.

            “Un hombre de setenta y dos años preguntó si podía rejuvenecerse acostándose con una mujer virgen”.

            Passem pàgina. Els crims sexuals, tan freqüents de sempre i ampliats d’un temps ençà, comesos també contra menors, constitueixen una serià advertència als pares i educadors. Està fora de dubte que molts xiquets estarien preservats d’aquest tràgic i lamentable destí si hagueren sigut educats de manera delicada i racional.

 

LES FASES DE LA PUBERTAD

 

            La pubertat senyala el començament de l’evolució que confereix al ser humà el poder de procrear. L’ànima i el cos de l’individu experimenta canvis i transformacions que es manifesten per misteriosos esdeveniments. Les persones que envolten el púber (oblidant la seua experiència en fase anàloga, o potser no havent tingut consciència d’ell) se sorprenen de la cosa estranya de la seua conducta i l’adolescent tampoc aconsegueix comprendre els canvis físics i psíquics que es manifesten en la seua persona. Aquest període té una importància decisiva per a l’evolució i futur desenvolupament del ser humà. És, per això, indispensable que tant els pares com els educadors s’esforcen en comprendre els seus processos. Per la nostra part anem a intentar respondre aquí amb tota la claredat possible a les tres preguntes següents: “A quina edat pot dir-se que comença la pubertat?”. “Quins són els seus signes característics?” “Quines reaccions psíquiques poden esperar-se d’ella?”

            Els estudiosos qualificats responen de la següent manera:

            Els límits de l’edat púber no són exactament els mateixos entre les diferents races. Les particularitats de la constitució física dels individus i del clima exerceixen una notable influència sobre l’època del començament i la duració d’aquesta fase, que s’inicia més prompte als països càlids que en els temperats i freds. Així i tot, eixes diferències tenen una tendència a minorar-se, com una conseqüència, potser, de les millores alimentàries i higièniques de la civilització, manifestant-se en general una tendència a la precocitat. Indubtablement, és més fàcil establir l’inici de l’edat púber en les jóvens que en els xiquets, perquè la menstruació femenina aporta la prova de què l’ovari ha produït la posta del seu primer òvul. En l’home correspon a aquest sistema la primera ejaculació, voluntària o involuntària. Però si aquesta manifestació femenina no constitueix cap tabú en la nostra societat i és observada, fins i tot amb aldarull, per la família, no passa el mateix amb el símptoma de desenvolupament masculí, que el xiquet cuida de mantenir ocult, de manera que no és observat pels qui l’envolten ni confessar per ell, amb la qual cosa les observacions a aquest aspecte estan més subjectes a error estadístic. L’ejaculació més precoç que s’ha pogut observar ha tingut lloc als vuit anys. Segons l’informe Kinsey, el 90 % dels homes situen la seua primera manifestació viril entre els onze i els quinze anys; d’ells, el 70 % l’aconsegueixen per mitjà de la masturbació, el 13 % a través de relacions sexuals i la resta per pol·lució. A aquest respecte Kinsey va realitzar una altra observació important: situada l’època de la primera ejaculació entre els onze i els quinze anys, resulta una variable a l’entorn de cinc anys. Doncs bé, segons les asseveracions del citat investigador, els individus púbers als onze anys presenten la particularitat d’exercir durant tota al seua vida una activitat sexual més intensa que aquells que es retarden. Dit d’altra manera: quan més precoç és la pubertat en un individu, més persistent serà la seua activitat sexual. Kinsey no proporciona cap explicació sobre aquest fet, no essent absolutament segur, per tant, que puguen considerar-se les seues observacions com una regla general, sobretot perquè s’han comprovat cassos contradictoris. Continuarem.

Cercar notícies
Agenda