Dones, mares i arquitectes

La seu del col·legi d'Arquitectes a Dénia exhibeix el treball de sis professionals de la Marina Alta que s'han obert camí en un ofici atribuït durant segles als homes 

ROSA RIBES FORNÉS

Corria l'any 1936 quan Matilde Ucelay Maórtua es titulava en arquitectura. Poc imaginava la primera dona arquitecta llicenciada a Espanya que 68 anys després, en 2004, rebria el Premi Nacional d'Arquitectura. Ella va obrir el camí en aquest país i hui dia, més de la meitat dels estudiants d'arquitectura a Espanya són dones. Queden encara obstacles que salvar, encara que moltes tinguen estudi propi o siguen considerades d'igual a igual en estudis compartits amb altres professionals. La conciliació familiar i la criança dels fills continuen sent un d'ells. En el sector de la construcció, només el 30% dels llicenciats són dones i únicament el 10% dels llocs directius en estudis d'arquitectura està ocupat per elles. A les dones que han triat aquesta professió ret homenatge el Col·legi Territorial d'Arquitectes d'Alacant, que exhibeix en la seu de Dénia els treballs més importants de sis arquitectes de la Marina Alta.

Hi ha estereotips que costa canviar i, a vegades, ens deixem portar per ells i ens veiem embolicats en situacions ridícules. Perquè ridícul és que quan algú veu a una dona dins d'una obra, la inste a abandonar-la sense imaginar que puga ser una arquitecta. És el que li va succeir una vegada en els seus inicis a Reme Giner, pertanyent a una família d'arquitectes de Benissa, quan visitava una obra amb el seu pare. “Quins feixos ací dins?”, li van preguntar. Anècdotes d'aquest tipus té alguna més, com quan la confongueren amb la secretària del pare. No obstant això, com totes les altres arquitectes que exposen a Dénia, ella s'ha obert camí i treball no li falta. Encara que de tant en tant hi haja algú que li demane que pose més llum en un pàrquing per a quan entren amb el seu cotxe les dones. 

Adriana Ludueña sosté que el que t'ajuda a obrir-te pas com a arquitecta és la confiança que depositen en tu les persones. Com diu aquesta argentina instal·lada a Calp i que va arribar a Espanya fa 20 anys, sempre n'hi ha disposades a donar-te una oportunitat i per això qualifica com a bona la seua experiència com a dona arquitecta. 

Si parlem d'homes i dones, la manera d'exercir la professió pot ser igual en algunes coses i en unes altres no, opina Isabel Sendra, natural de Pego. Ella va treballar en diversos estudis fins que va obrir el seu propi a València i des de fa uns mesos és l'arquitecta municipal d'Ondara. Va haver de fer un alt en la seua vida laboral com a autònoma en dues ocasions, quan van nàixer el seu fill i la seua filla. Va estar apartada de la professió durant sis anys, amb escassa ajuda econòmica per part de l'administració -recalca- i a la volta es va veure obligada començar de zero perquè, com ella indica, “la situació del mercat era diferent, els salaris estaven pels sòls i les exigències eren majors”. La seua voluntat ha sigut sempre la de treballar i ser una bona professional, “però també mare”. Ara, amb la visió que fa el pas del temps, reconeix que va arribar a sentir-se malament per la decisió de deixar el treball durant un temps per a dedicar-se a criar als seus fills. I que això ocórrega, subratlla, “significa que les coses no van bé”. 

Opina Dalia Alba, amb estudi d'arquitectura en Moraira, que cal fer equilibris entre l'àmbit familiar i el laboral. També ella ha trobat desigualtats i ha vist menys valorat el seu treball, però està convençuda que l'equilibri en la igualtat és possible en un futur que no veu tan llunyà. 

La maternitat, també en aquesta professió, pot ser un ‘problema’ i et pots trobar amb “0 respecte” de la gent de voltant quan t'agafes la baixa, explica Beatriz García. “Al principi et costa molt més que et respecten en general”, diu aquesta arquitecta amb despatx a Dénia, “i en reunions amb homes a vegades ni et miren”. Es fa necessari més temps, més dedicació i fins i tot “posar-se seriosa, més borda, parlar fins i tot una mica mal perquè et respecten”. Però això és només qüestió de temps, per la qual cosa ser dona i arquitecta no és un problema.

L'exposició que el dimecres es va inaugurar en la seu del Col·legi d'Arquitectes de Dénia inclou també projectes de Sirine Ghadban (Xàbia), que no va poder assistir a l'acte. Rehabilitacions, habitatges de nova factura, edificis públics… La mostra posa en valor la funció important que juguen les dones en l'Arquitectura, pensada durant segles per i per als homes. Les sis arquitectes triades recullen el fruit d'aquelles dones que com l'austríaca Margarete Schütte-Lihotzky, l'alemanya Lilly Reich o la mateixa Matilde Ucelay van ser valentes i van fer un pas al capdavant i es van atrevir amb l'art de projectar, construir i reformar edificis.