Classes sí o classes no?

El debat sobre la conveniència de mantindre els centres educatius oberts s'accentua amb l'avanç de la pandèmia mentre els professionals asseguren que les aules són llocs segurs

Amb el tret de contagis i el trepidant avanç de la pandèmia s'ha tornat a plantejar el debat sobre la conveniència de mantindre els centres educatius oberts. Els dubtes ens van assaltar el mes de setembre, quan ens enfrontàvem a l'inici del curs més incert de tota la història. Amb el pas de les setmanes es va demostrar que, tal com es vaticinava, col·legis i instituts eren llocs molt segurs, on els protocols i plans de contingència es complien rigorosament i estaven donant el seu resultat. En el segon trimestre, després del Nadal, hi ha hagut un repunt de casos entre alumnat i professorat. La majoria de professionals de l'àmbit sanitari i de l'educació opinen que el que ocorre no és més que el reflex del que succeeix fora i insisteixen en la seguretat de les aules, on el virus es porta des de casa. No obstant això, s'han alçat ja algunes veus demanant el tancament per la por als contagis massius.

Encara que la primera setmana després de les vacances concloguera sense incidències en el 98,9% dels grups d'alumnes dels centres educatius de la província d'Alacant, es continuen tenint notícies de casos aïllats a les aules i de nous brots, com els que s'han detectat a la comarca. Des de Sanitat s'insisteix que per norma general aquests contagis no es produeixen a l'aula, on es vigila el compliment de les normes establides per cada centre. En el cas dels més xicotets, pot haver-hi una relaxació a l'hora del pati o de l'esmorzar, “encara que ells saben que han de mantindre les distàncies quan es lleven la màscara per a menjar”. I si es tracta dels adolescents, és més fàcil la transmissió del virus en els rogles que es formen entre amics al pati, a l'entrada del centre, en el camí d'anada o a l'eixida de classe. Qui no ha vist a grups de tres o quatre joves per la vorera o a la porta de l'institut amb les motxilles a coll i amb les màscares per la barbeta?

LA VENTILACIÓ I L'AIRE

José Miguel Mut, director de l'IES de Pedreguer, sosté que el centre educatiu “és el reflex de la societat a la qual pertanys, i si en la societat hi ha més casos és normal que en l'institut també”. En el seu cas, “s'ha demostrat que els positius que hi ha hagut en el nostre institut, que en el primer trimestre no han sigut molts, no han contagiat a altres alumnes del centre; és a dir, s'han contagiat fora i no han passat el virus a altres alumnes dins”. “Això vol dir -afig- que les mesures funcionen”. Adverteix no obstant això que no per això s'ha de baixar la guàrdia. 

El que més costa és mantindre les distàncies a l'hora del pati, explica Mut. ,La gran majoria de l'alumnat és conscient de la importància de seguir les normes, portar la màscara posada i llevar-li-la només per a esmorzar. Són escrupolosos també a desinfectar les cadires i les taules i a no compartir el material, i accepten mantindre les portes i les finestres obertes perquè l'aula estiga ventilada, encara que en els dies en què ha estret el fred es tancaven i tornaven a obrir durant un temps cada vint minuts, procurant sempre que hi haguera una ventilació creuada. “No són les condicions idònies e treballe, però no ens queda un altre remei”, precisa el director. 

En l'IES Maria Ibars de Dénia aquest hivern no s'han arribat a tancar del tot les finestres. Com a molt, i en els dies més durs, s'ajuntaven. “La calefacció està posada des de la sis i el centre es manté calent fins a mitjana demà”, comenta el director, Josep Antoni Server. Ací no hi ha hagut cap confinament d'aules senceres, sí casos aïllats i, ara com en la majoria dels centres, s'aprecia una major incidència de quarantenes entre alumnat i professorat. Server coincideix amb José Miguel Mut en allò que “en general, qui té covid és perquè ho agafa a casa” i en què el centre “és un reflex de la societat”. Està convençut que col·legis i instituts són llocs molt segurs i subratlla la insistència en el compliment dels protocols

Garantir la qualitat de l'aire és una preocupació generalitzada que els centres educatius de Dénia han fet arribar a l'Ajuntament, de qui han arrancat el compromís d'adquirir mesuradors de CO₂ per a les aules, una tecnologia que permet renovar l'aire en espais tancats quan és necessari per a baixar el risc de contagis. S'invertiran en això prop de 3.000 euros.

Amb la finalitat de contribuir a crear entorns més segurs, la Regidoria d'Educació de Teulada ha comprat 70 unitats d'aparells purificadors d'aire HEPA que s'instal·laran en els col·legis Sant Vicent Ferrer i Cap d’Or, en l'Institut d'Educació Secundària de Teulada i en el Conservatori de Música Professional Mestre Berenguer. Per a combatre les baixes temperatures, com han fet també altres centres, ha comprat 700 bata mantes per als estudiants de Primària de les dues escoles del municipi. 

REINVENTAR-SE I ADAPTAR-SE A la SEMIPRESENCIALIDAD

L'inici del curs va portar canvis importants, com l'adaptació dels centres per a poder mantindre les distàncies i, en els casos que no hi havia una altra opció, la incorporació de les classes semipresencials. La reducció de la ràtio per aula ha sigut un encert i molts docents opinen que hauria d'haver arribat per a quedar-se. La diferència és “abismal”, comenten algunes mestres de Primària, “i s'avança i es treballa molt millor, sobretot en els nivells més baixos”. 

Entre el professorat s'entén que la presencialitat és la millor manera d'aprendre. Per a evitar els torns -és a dir, perquè ningú haja d'acudir a classe en dies alterns i quedar-se els altres a casa-, en l'IES de Pedreguer s'han “reinventat”, com diu José Miguel Mut. “Hem renunciat, entre cometes, a la biblioteca, a l'aula d'usos múltiples i al laboratori per a convertir-los en aules”, explica el director del centre, qui afig a més que moltes activitats, classes i tutories es realitzen al pati. D'aquesta manera, s'ha aconseguit que totes les classes siguen presencials. 

Alguns centres que, per falta d'espai per a garantir les noves ràtios -i a vegades de professorat per a desdoblegar les classes- van començar el curs amb classes semipresencials en determinats nivells, han pogut reconvertir-les i ja ningú segueix les classes des de casa. En uns altres no ha sigut possible. És el cas, per exemple, de l'IES Maria Ibars, on encara alguns grups no han recuperat la presencialitat. Allí s'han muntat el que s'ha anomenat aules espill: els que caben a l'aula segueixen les explicacions del professorat en directe i la resta, fins a completar el grup, el fa des d'una altra aula a través de pantalles. Altres grups ho fan via streaming els dies que els toca quedar-se a casa. 

Josep Antoni Server assegura que no és el mateix, “de cap manera, el més desitjable és poder ser a l'aula, en Secundària sobretot”. La distància obliga tant a l'alumnat com al professorat a realitzar un major esforç, “i alguns alumnes l'aprofiten molt bé, però hi ha uns altres que trauen més profit en classe”, assegura. 

La bretxa tecnològica s'ha salvat amb el repartiment de les tauletes que la Conselleria d'Educació va facilitar al centre durant el confinament, encara que aqueix -el de la tecnologia- no ha sigut el gran problema. “Encara que semble difícil de creure, hi ha qui diu treballar millor amb el mòbil que amb l'ordinador”, comenta Server. L'objectiu del centre és que ningú perda el curs per haver d'assistir a classe de manera semipresencial, “seria difícil”, diu el director. “És clar que aqueixa manera de treballar pot afectar els resultats acadèmics, però de la mateixa manera que una mudança o qualsevol altra situació anòmala”, precisa. “Per això -afig- intentem que l'alumnat se senta en tot moment acompanyat pel professorat des de casa”.

GESTIONAR LES QUARENTENES

José Miguel Mut coincideix una altra vegada amb Server que la càrrega de treball d'aquest curs és molt major i també en què el professorat està fent un gran esforç. Que a ningú se li oblide, “tots anem aprenent conforme se succeeixen les coses”, com ell indica. 

En l'IES de Pedreguer tampoc hi ha hagut cap aula completa confinada, “però si la tinguérem no tindríem més remei que recórrer a la docència telemàtica”. És el que ocorre quan sale algun positiu en la classe “i et quedes amb set alumnes menys”. “Als quals no assisteixen per quarantena”, assenyala, “no els pots deixar desatesos, intentes mobilitzar a l'equip docent perquè els arriben les anotacions i el treball, adaptar-te a les seues circumstàncies”. En aqueixos casos, hi ha una doble labor per part del professorat: la presencial i la telemàtica. 

Mut considera que un nou tancament de les aules no seria tan traumàtic com l'anterior “perquè tenim l'experiència del curs passat i probablement el faríem millor, estaríem una mica millor preparats”. “Per als més xicotets és més difícil treballar d'aqueixa forma, però en general el que es prepara i vol treballar, avança i aprén”. “Ens podria eixir bé, però no és la situació desitjada”, puntualitza.

Els experts del Fòrum Econòmic Mundial aconsellen les classes virtuals per a l'alumnat de major edat i consideren imprescindible la presencialitat en Infantil i Primària. L'Organització d'Estats Iberoamericans per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (OEI) les classes en línia, per a les quals es demana un paper cada vegada més actiu de les famílies, no han de substituir a les presencials. Es pronuncia a favor d'una major digitalització en l'oferta acadèmica però recomana l'educació online i no com a substituta de les relacions entre l'alumnat i entre aquest i el professorat.