Déu et guarde, Maria

DÍDAC VENGUT

Pintura, dibuix, dansa, música, cinema, etc., són la principal via d'expressió i sublimació que ha tingut l'ésser humà al llarg de la seva història des que habita el planeta. Totes les disciplines tenen un nexe comú i no és un altre que donar forma a una realitat interior, a un món intern, i, a través de cadascuna d'elles, donar-ho a conèixer –o compartir-ho- amb el públic perquè ho puga apreciar i, per què no, arribar a connectar amb els seus propis mons interiors. Déu et guarde, Maria és això, una plataforma –en format de curtmetratge- que expressa el món interior del benisser Raúl Martínez, locutor de ràdio, redactor i ara també guionista. El text va arribar a les mans d'una amiga, l'actriu teuladina Rosa Català, i van emprendre junts el repte de portar-lo a la pantalla gran. I ho han aconseguit perquè el curt es va gravar el passat cap de setmana a la Casa Abargues, una casa palatina dels segles XVIII-XIX situada en el cor del centre històric de Benissa. Una localització “ideal i perfecta” sense necessitat de desplaçaments, prop de casa, que van aconseguir a través de la Film Office.

            “Déu et guarde” no és literalment cap salutació, sinó un desig. I María, el nom de la mare de Déu, representa totes les dones. És el mateix Martínez qui ens revela el seu món interior en una amena xerrada. “La dona és la figura més important de la meva vida”. “Totes les que m'envolten”, continua, “han tingut una vida fàcil però tenia el deute de fer un homenatge a totes aquelles que s'han quedat pel camí i no han pogut aconseguir la igualtat que tenim, el respecte que m'han ensenyat des de petit i he transmès a la meva filla”. Igualtat i respecte són els valors que van començar en forma de lletres i paràgrafs escrits en un paper i després han fet el salt a la pantalla amb un planter 100% de la Marina Alta “amb l'objectiu de fer comarca i que s'assabente el món sencer que als nostres pobles hi ha grans professionals”, assegura.

Seguim amb més intimitats. El text, comenta l'autor, en realitat era un guió per a teatre però la història s'ha adaptat al mitjà audiovisual de la mà d'Oliver Kingsbury, que es converteix així en coguionista. I tot té el seu perquè. Rosa Català subratlla que “quan vaig llegir el guió em va sorprendre molt el personatge, la seva profunditat, en una història dramàtica amb un gran missatge. Per això li vaig proposar portar-la al cinema”. Martínez va acceptar la proposta però amb una condició: ella havia de ser María. “Tenia clar que ella era la meua protagonista des que vaig començar a escriure el text. Ens coneixem des de fa temps, tenim una relació molt bona i ens hem pujat al carro de la mà”.

No estan sols en aquesta aventura. En el seu equip de confiança estan José Miguel Idígoras, com a director i editor; Patricia Cabrera, en maquillatge; Antonio Alós, com a cap de so; Anna Ivars, directora d'art; Salvador Gomis, ajudant de càmera; i Javier Gilabert, com a auxiliar de càmera.

UN MONÒLEG AMB MOLTA FORÇA

El curtmetratge ens trasllada a la fi dels anys 70 del segle XX i la seua  protagonista, María, una dona criada en un ambient religiós i molt estricte, ens revela el seu món interior en un monòleg escruixidor i amb molta força. “María parla amb si mateixa i, a vegades, sembla que tinga una conversa a dos i la seva interlocutora és la Mare de Déu”, diu Català. En la seva reflexió en veu alta parla de masclisme, de submissió, del poder de la religió i del paper de la dona dins d'una societat condicionada o marcada per molts anys de dictadura franquista. “Molts dels seus problemes”, adverteix Martínez, “encara estan avui de plena actualitat, desgraciadament”. En aquest mateix sentit, Rosa afegeix que “María no ho va tenir fàcil i volem transmetre a les noves generacions, que han viscut una altra història, que no fa tant de temps, a penes 40 anys, les coses eren diferents i que moltes dones van passar per tot això”.

Molts guions s'han quedat en un calaix i no han tingut cap recorregut. No és el cas del primer treball de Martínez i, en aquest sentit, se sent afortunat. “La història m'agradava però, en veure la filmació i comprovar com interpretava Rosa a la meva Maria, m'agrada 10 vegades més, et soc sincer”, indica.

La primera part del treball està feta. Ara, el curt està en procés de postproducció i muntatge. Una vegada acabat, la idea és estrenar-ho, una premier, amb una projecció envoltats d'amics i col·laboradors per a agrair un esforç en comú per a tirar endavant aquest projecte. Però hi ha més. La responsable de comunicació, Nuria Moncho, apunta que “hi ha diferents productores que s'han interessat i la nostra idea és presentar-ho en diferents festivals cinematogràfics”. La difusió es farà també a través de les xarxes socials, amb canals específics en Facebook, Instagram i Youtube. Confien en el seu treball i per això no els falta ambició. Es plantegen, per què no, arribar fins als Goya o, fins i tot, més enllà i buscar altres metes a nivell internacional.

Déu et guarde, María és la primera col·laboració del tàndem Martínez-Catalán però no serà l'última. A partir de setembre anuncien més projectes encara més il·lusionants, segons es desprèn de les seves paraules. Ja ho va dir Antonio Machado, allò de No hi ha camí, es fa camí en caminar. La vida és allò que nosaltres vivim i la meta la posem nosaltres mateixos. Tot és començar, no?