El 14 de febrer se celebra el dia dels Enamorats i també el de la Salut Sexual

El joc d'equilibri entre cos, ment i emocions 

“Has de viure la sexualitat sanament, sent qui eres, respectant-te a tu mateix i als altres”

“L'ansietat per no poder seguir uns patrons o que hi haja tensió per no poder complir uns objectius és del que més afecta a una bona salut sexual”

El calendari ens convida aquesta setmana a parlar de salut sexual. El 14 de febrer, Sant Valentí, és el Dia dels Enamorats. No fa falta que ho recordem en aquestes pàgines perquè ja s'encarreguen de fer-ho les campanyes comercials que ens bombardegen pertot arreu. Pocs saben que en aqueixa mateixa data se celebra des de 2003 el Dia Europeu de la Salut Sexual. L'OMS la defineix com “un estat de benestar físic, mental i social” en relació amb la sexualitat que no ha precisament d'estar associat a l'absència de malaltia, disfunció o incapacitat. La sexualitat forma part de nosaltres, però possiblement no ens hem preguntat mai si gaudim d'una salut sexual plena.

Com saber si la nostra salut sexual és bona? “Ras i curt poque estàs satisfet o satisfeta en aquest aspecte”, respon la sexòloga Mayte Ahuir. Encara que clar, no a tothom li satisfan les mateixes coses ni el que per a uns és un problema ho és necessàriament per a uns altres. Perquè la sexualitat, com ella diu, “és part integral de la personalitat i s'ha d'entendre com a tal, i així com la personalitat va construint-se dia a dia, la sexualitat també”. Tindre una bona salut sexual requereix un equilibri entre cos, ment i emocions.

Per a ser sexualment feliços, moltes vegades haurem d'enfrontar-nos a creences i tabús que ens impedeixen gaudir del sexe i ens creen pors i ansietat. I no hi ha pitjors enemics per a tindre una relació sexual plaent. “L'ansietat per no poder seguir uns patrons o que hi haja tensió per no poder complir uns objectius és del que més afecta a una bona salut sexual”, assenyala.

Les malalties i les diversitats funcionals no han de ser un obstacle per a la nostra salut sexual. Pot ocórrer, per exemple, que hi haja problemes d'erecció en els homes o trastorns en l'excitació de les dones derivats a vegades de malalties, accidents o ésser efectes secundaris de la medicació. En aquests casos “es pot gaudir igualment o fins i tot tindre una vida sexual més plena que abans i que ens obri altres possibilitats de gaudi de sensacions erògenes en altres parts del cos”, assegura Ahuir. La reeducació sexual en molts casos ens obri moltes portes per a conéixer-nos i poder gaudir més àmpliament. “La sexualitat”, afig, “ està sobretot en la ment, i en tot el cos, no sols en la zona genital” . 

El tindre informació, conéixer el nostre cos, les nostres emocions i els nostres pensaments sobre aquest tema fa que tinguem una sexualitat més ampliada i variada.

Ens enfrontem a una cultura molt genitalizada, la nostra, on tenen també molt pes altres creences i pensaments que solem donar com a veritats absolutes. Explica la sexòloga que aqueixes creences condicionen en gran manera la manera en què vivim la nostra sexualitat i poden ser limitants “fins al punt de fer que una persona estiga perdent l'oportunitat de ser feliç i compartir la felicitat amb una altra persona”. Són per tant el major condicionant de la nostra salut sexual “i ens poden abocar a viure la nostra sexualitat, per exemple, amb culpa, exigències i autoexigències”, diu Mayte Ahuir, qui està convençuda que molts d'aquests problemes se solucionarien amb una bona educació sexual.

El respecte a l'altre i la comunicació són fonamentals per a viure la sexualitat de manera satisfactòria -“ha d'haver-hi diàleg i s'ha de tindre en compte en tot moment a l'altra persona a més d'un mateix”-. També és important l'autoconeixement i l'acceptació de l'orientació sexual. “Hi ha gent que, hui dia, no s'accepta tal com és, viu amb por a l'agressió i el rebuig i no viu la seua sexualitat lliurement”, assenyala. El seu consell és “viure la sexualitat sanament des de la teua orientació sexual, siga la que siga, sent qui eres”. 

A l'hora de desfer tabús, aclarir dubtes, i acabar amb pors i falses creences juga un paper crucial la informació. Ara bé, ull amb internet i amb les pàgines que consultem. Les xarxes, adverteix la sexòloga, estan plenes de faules i creen molts problemes, sobretot en els joves, “que no ajuden en res a una sexualitat sana, de respecte i de tranquil·litat”. “Cal acudir a les pàgines de confiança i consultar amb professionals, no tot val”, apunta Ahuir. 

No cal dir quin és el paper dels pares, “que han de tindre una actitud oberta i parlar de sexe amb els seus fills sense pors, sense vergonya, amb normalitat, i no limitar-se a donar-los un llibre perquè li ho lligen o confiar que a l'escola ja els parlaran d'això”. De fet, en centres escolars s'imparteixen programes d'educació afectiu-sexual, encara que no cal confiar tot el pes en ells “perquè són també els pares els qui han de transmetre aqueixos valors”.

L'avanç de l'edat en la qual es comencen a tindre relacions sexuals i l'accés cada vegada major a la pornografia són altres dos factors a tindre en compte. Mayte Ahuir sosté que les pel·lícules pornogràfiques de tan lliure accés “estan fent molt mal” pels models que donen a seguir, amb homes en el paper de mascles insaciables i dones com a objectes sexuals i rols passius “i absolutes mentides sobre el que és una relació sexual”. D'aquí ve que els sexòlegs com ella es troben en les consultes amb joves que tenen relacions sexuals normals però estan convençuts que són pobres perquè no responen al patró que han vist en les pel·lícules, parle's de gemecs, grandàries o duració de l'acte sexual, per exemple. 

El seu consell és que si hi ha dubtes, del tipus que siguen, o una persona se sent incòmoda per qualsevol raó, que s'informe a través de llibres o pàgines d'internet de confiança o que acudisca a un professional.

Aposta per la prevenció, com en tots els aspectes de la salut, i insisteix a “no deixar la salut sexual en segon pla ni esperar que, si hi ha algun problema, vaja a més ”, perquè les conseqüències podrien ser més greus. “Acudir a un professional de la sexologia no és alguna cosa que avergonyir-se”, puntualitza.