L'àguila pescadora torna al Cap de Sant Antoni

El águila pescadora regresa al Cap de Sant Antoni
  07/11/2021
El proyecto de reintroducción de la especie tendrá una duración de cinco años y será pionero en el mundo en la cría campestre en acantilados

Cinc pollets d'àguila pescadora arribaran aquesta pròxima primavera al Cap de Sant Antoni provinents d'Alemanya. Altres quinze aniran a la marjal de Pego-Oliva, on durant els últims tres anys s'han fet les proves per a reintroduir l'espècie. Arranca així un projecte mediambiental que tindrà cinc anys de duració i amb el qual es pretén consolidar la presència d'un ocell que va niar i va criar durant molt de temps en el nostre litoral. Per primera vegada, i en això és pioner en el món, l'hacking o cria campestre es realitzarà en un penya-segat, l'últim reducte d'aquelles poblacions de pescadora que van niar en aquestes costes. Encara es poden veure des de la mar al Penó d'Ifach les plataformes de cria que van construir aquests rapinyaires, una cosa realment “espectacular”.

La previsió és que arriben 100 pollastres a la marjal i al Cap de Sant Antoni en els pròxims 5 anys (a raó de 20 exemplars per any) a fi de consolidar la presència de l'àguila pescadora en la zona. Al capdavant de l'equip de treball està la Fundació Migres, amb àmplia experiència a Andalusia. Allí l'espècie s'ha reintroduït amb èxit i crien ja 32 parelles des de fa 10 anys.

En les jornades organitzades aquesta setmana per a posar en marxa el projecte va haver-hi representació de la fundació i dels equips que treballen amb la pescadora al País Basc i les Illes Balears. A l'octubre de l'any que ve es programa l'organització d'un congrés internacional sobre la reintroducció d'una espècie l'estat de salut de la qual a nivell global és bo però que es troba amenaçada al Mediterrani, com indica la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN). La seua presència en el Cap de Sant Antoni es valora molt positivament perquè podia afavorir l'intercanvi genètic amb les Balears.

TURISME DE NATURALESA

A mitjan segle XX va desaparéixer en el Penyal d’Ifac i, poc després, a la fi dels anys 70, va deixar de criar en el Cap de Sant Antoni. Se sap que criava també a la Granadella o, més al sud, a la Serra Gelada. No obstant això, la costa aquest de la península ibèrica és lloc de pas per a les pescadores de les Illes i les que migren del centre i nord d'Europa i és considerada una autopista aèria de primer ordre -la segona més important del món quant al nombre d'exemplars- per als ocells que es desplacen seguint en perfil de la costa cap a Gibraltar.

A la Marina Alta, el projecte de reintroducció de l'àguila pescadora comença a gestar-se en 2012 impulsat per Joan Sala, conegut amant dels ocells i de la naturalesa i hui president de la Junta Rectora del Parc Natural del Montgó. El propòsit, com ell diu, no és únicament aconseguir que li espècie recolonitze el territori que va abandonar sinó també fomentar l'educació ambiental i el turisme de naturalesa, un tema en el qual els quatre ajuntaments implicats -Pego, Dénia, Xàbia i Oliva- estan molt interessats. Roy Dennis, artífex de la reintroducció d'aquest rapinyaire a Escòcia, defensa que actuacions d'aquest tipus poden portar enormes beneficis econòmics. Segons les dades que maneja el prestigiós ornitòleg, una inversió de 600.000 euros realitzada fa més de 10 anys ha reportat a la zona uns beneficis econòmics de 4 milions d'euros que van lligats a tot allò que té a veure amb el turisme de naturalesa, les activitats educatives o la investigació, per exemple.

Aconseguir que tornen els exemplars criats a la Marina Alta que amb l'arribada del fred emprenguen el vol cap al sud a la recerca d'un clima més càlid no és difícil. El mascle d'àguila pescadora és filópatra, té tendència a tornar al lloc on va nàixer. Només necessita trobar la parella idònia per a criar i, a poc a poc, recolonitzar el territori. Tal vegada, d'ací a uns anys, veiem a aquest rapinyaire pescant en el port de Dénia, la Marineta Cassiana, la badia de Xàbia o les cales més resguardades de la costa, buscant sempre aigües tranquil·les. Seria una bella estampa i la confirmació de l'èxit del projecte.

Subscriu-te!