Javier Calvo publica un nou llibre amb l'objectiu de rescatar de l'oblit a l'historiador Chabás 

J.V.B.

Existeix bastant desconeixement i cert oblit cap a la figura de l'Historiador Chabás. A Dénia, la seua ciutat natal, ni tan sols té un carrer, a diferència del que ocorre a Xàbia, Alacant o València, encara que és cert que un dels instituts porta el seu nom. Precisament, un professor d'aquest centre, Javier Calvo, acaba de publicar un ambiciós treball que pretén acostar la labor del gran intel·lectual i religiós valencià a les noves generacions, posant-la enfront de l'espill de l'època en la qual va viure.

El resultat és Chabás i el seu temps, un llibre que narra en ordre cronològic la vida de l'historiador, des dels seus orígens familiars i la seua formació fins al moment de la seua mort, ocorreguda en la seua finca del Saladar de Dénia el 20 abril de 1912. 

Javier Calvo aporta molta informació i reprodueix documents i fotografies -molts d'ells inèdits- sobre Roc Chabás, al qual qualifica de “figura ciclòpia de la cultura hispànica del segle XIX”. Però a més el relaciona amb el context social que li va tocar viure. Sobre el seu treball històric, Calvo explica que tractava de buscar la veritat en les fonts directes i “no fiar-se de cronicones sense contrastar la veracitat d'aquests”. De fet, puntualitza que “va marcar un abans i un després en la historiografia valenciana”. 

L'autor dedica un ampli capítol a l'etapa dianense de Chabás, que es va iniciar després de ser ordenat prevere en 1868. En les dècades posteriors va redactar un llibre sobre el Pare Pere i la seua coneguda Història de la Ciutat de Dénia, i va editar la revista L'Arxiu, entre altres treballs. A partir de 1891, quan és nomenat canonge de la Seu de València, Chabás va continuar desenvolupant nous projectes ja que s'havia creat fama d'intel·lectual molt solvent i va sobreeixir com a arxiver de la Catedral. 

“He volgut mostrar un Chabás més humà”, diu Javier Calvo, qui a través del llibre relata passatges personals i desconeguts de la seua vida, com la seua arribada a València sense tindre destinació fixa, el costum de demanar favors per a ajudar a persones necessitades o el seu interés d'evitar posar cognoms com Expósito en les partides de baptisme de xiquets de pares desconeguts amb la finalitat de no estigmatitzar a ningú. 

El llibre, que es presentarà el 9 d'abril en la Fundació Gavilà Ferrer, té dos nivells de lectura. Un més superficial a través dels peus de fotos, i un altre més profund seguint el text. El lector obtindrà una visió completa de Roc Chabàs, l'obra de la qual continua vigent, encara que bastant oblidada.