“Em diuen bohèmia i valenta”

  • “Me llaman bohemia y valiente”> Mari Sol Pérez no solo escribe libros sino que además recorre ciudades y pueblos con su carro de la compra para venderlos
  • “Me llaman bohemia y valiente”> Mari Sol Pérez no solo escribe libros sino que además recorre ciudades y pueblos con su carro de la compra para venderlos
  04/11/2022

 

Mari Sol Pérez no sols escriu llibres sinó que a més recorre ciutats i pobles amb el seu carro de la compra per a vendre'ls

 

L'escriptora establida a Ondara prepara el seu quart treball després d'haver debutat amb una novel·la esquinçadora basada en una història real

 

 

Ho porta fent des de fa temps, pràcticament des que va publicar la seua primera novel·la. I encara que semble una miqueta insòlit, per a ella és la millor manera d'entrar en contacte amb els seus lectors. Mari Sol Pérez Muñoz recorre els carrers de pobles i ciutats amb un carro de la compra -sí, d'aqueixos amb els quals anem al mercat o al super- ple de llibres. Els seus llibres. De moment ha publicat tres treballs, cadascun d'un estil diferent i dirigit a públics diferents. En el quart, encara en procés d'elaboració, l'escriptora dona una altra bolcada en la seua producció literària per a parlar-nos de cuina. Està convençuda que, en situacions difícils, els llibres poden ser de gran ajuda i fins i tot poden salvar vides. “Un llibre a les teues mans -assegura- pot ser el millor amic”.

Alguns han vist a Sol entrar en botigues, bars i altres comerços amb el seu carro de la compra ple de llibres. Ella es presenta ensenyant els seus tres llibres i explicant, a grans trets, què trobarà el lector en ells. Si el seu interlocutor no mostra interés, no passa res. Provarà amb una altra persona. Ara bé, si vol saber alguna cosa més, ella respondrà a totes les seues preguntes i aclarirà els seus dubtes. És conscient que el que fa no és habitual, encara que sap també que no és l'única. “Sempre he venut els llibres pel carrer, com qualsevol altra cosa”, explica. Poc amiga de la tecnologia i de la intel·ligència artificial, per no dir res, no creu que internet siga el lloc més adequat per a comercialitzar els seus llibres. Tampoc les llibreries on, diu, s'embene poc. A ella li agrada “veure la cara de les persones” i, “ja que es gasten els diners -precisa-, que sàpien bé en què el fan, que tinguen l'opció de poder-los explicar i de tindre el llibre dedicat, per exemple”. Si els queda algun dubte, ella els facilita el seu telèfon sense cap problema per a poder-li-la aclarir.

Des que en 2014 va publicar Profund, la seua primera novel·la, Mari Sol Pérez s'ha recorregut bona part d'Espanya promocionant les seues obres. A la fi de 2019 va arribar a Ondara, on resideix, i molts ja la coneixen a la Marina Alta perquè l'han vista passar amb el seu carro de llibres pels carrers dels seus pobles. Igual visita una carnisseria, que una perruqueria, una biblioteca, una fleca o un gimnàs. Qualsevol lloc és bo, fins a les dependències de la Policia Local o els locals de joc. No sols per a vendre, també per a ajudar a qui necessite “buidar-se per dins”, com va fer ella quan va escriure el seu primer llibre. 

Sol creu en el poder alliberador de l'escriptura i, per això, el seu tercer treball, El teu i la lliçó de vida, té pàgines en blanc que ens conviden a escriure les nostres pròpies reflexions conforme anem avançant en la lectura. Escriure ajuda a traure el que portes dins i ella va voler fer això, “una catarsi, una neteja per dins”. Va dedicar cinc mesos i mig a escriure els 36 capítols en què s'estructura Profund, 36 històries enllaçades basades en una història real, la de Mar, la seua millor amiga, com ella diu. És una història de superació, “una història forta i potent”, la d'una dona que, sense saber-ho, coneix al seu pare biològic i ell s'enamora d'ella. La seua vida és la d'una muntanya russa, amb alts i baixos constants, drogues, desnonament, presó…. Una història que donaria per a una sèrie de 36 capítols o, com ella diu, per a un parell de pel·lícules. Va ser escrit quan travessava una època molt dolenta, mentre feia treballs per a la comunitat com a controladora en una residència per a xics i xiques a Guadalajara. “Psicològicament, escriure em va fer molt bé”, assegura.

La portada del llibre, de la qual és autora, reflecteix aqueixes sensacions i moments: una dona transparent, neta per dins i per fora, amb l'aigua al coll, aïllada durant una època però que té la il·lusió de viure a la muntanya amb el seu gos; i mentrestant, transcorren nits i dies. Sol reconeix que no és una gran lectora, però assegura que sempre li han agradat la literatura i el llenguatge. “No soc res de números”, sosté, “i les tecnologies no van amb mi”. De fet, l'ordinador està pràcticament aparcat sobre la seua taula de treball. Els tres llibres que ha publicat, i dos esborranys anteriors que no han vist la llum, han sigut escrits a mà, amb paper i bolígraf. Publica amb Editorum, una editorial de Madrid, i li està summament agraïda a Chiqui Lorenzo, l'editora que li va fer la millor oferta.

Aquesta escriptora polifacètica, que va arribar a Ondara en el Nadal de 2019 i treballa també l'artesania, ha escrit els seus Contes increïbles per a xiquets d'1 a 101 anys, que també promociona a peu de carrer al costat del seu tercer llibre, dirigit en aquest cas a majors de 10 i concebut com un manual sobre salut, diners i amor que ens ajude a reflexionar, a veure les coses més clares i a reaccionar abans de res allò que la vida ens posa per davant. “La gent reacciona molt bé quan els parle dels meus llibres, em diuen bohèmia i valenta”, assenyala. Dona lluitadora, ara s'atreveix amb la cuina i prepara un llibre de receptes, que inclourà fotografies i dibuixos i portarà fitxes plastificades. “Perquè no es desbaraten mentre cuines”, precisa. 

<<< Tornar a la portada