Solidaritat en temps de guerra

El llibre sobre l’Hogar Sueco para Niños ens revela quin fou el paper i com va funcionar el centre d’acollida per a xiquets procedents de la zona ocupada que un comitè de dones sueques va muntar a Dénia

Els comitès d’ajuda escandinaus creats durant la Guerra Civil espanyola tingueren un paper important a nivell humanitari. Entre les seues actuacions destaca la creació de llars d’acollida per als xiquets. És el cas del Hogar Sueco para Niños de Dénia, que es va posar en funcionament en el mes de juliol de 1937. El centre de refugiats va ser iniciativa d’un grup de dones que buscaren una dona puericultora, Magnhild Olsson, per dirigir-lo. Els seus diaris i la documentació que guardava, entre ella important material gràfic, han permés recrear la història d’una institució que va donar acollida a 126 xiquets refugiats procedents de la zona ocupada, principalment de Madrid. Àngel Beneito, Alan Swan i Jon Olav Myklebust han escorcollat en arxius i han recaptat la informació necessària per a plasmar-la en un llibre que ha sigut coeditat per l’Ajuntament de Dénia i l’Institut d’Estudis Comarcals de la Marina Alta (IECMA).

            El Comité Suec de Dones es va crear el mes de desembre de 1936. Comptava amb l’aval de la Creu Roja internacional i de Save de Children i es declarava apolític. Dos dels seus projectes prioritaris van ser la creació dels llars per a xiquets de Dénia i de Getaria, un a l’Espanya republicana i l’altre a la zona controlada per Franco. Per a finançar-los, es posaren en marxa vàries campanyes d’arreplegada de diners, com la venda de segells benèfics, postals, festes solidàries, projecció de pel·lícules... El poble suec va demostrar la seua solidaritat, com queda demostrat en los nombroses donacions que rebé el comitè.

            Magnhild Olsson, Frida Hylander (la governanta), Eola Hannson (la infermera) i Kerstin Palmér (la fisioterapeuta i professora d’educació física) van arribar a Dénia el 22 de juliol de 1937. El llar de xiquets refugiats s’havia muntat en una finca coneguda com la Torreta de Gavilà, a la partida de Beniadlà, amb una casa senyorial envoltada de jardins, tarongers i ametlers on els xiquets i les xiquetes trobaren refugi i visqueren la guerra d’una manera menys dolenta. S’havia dotat de 106 llits i de tot el necessari per començar a funcionar (vaixelles, coberts, detergent, material d’escriptori, joguets, estufes, medicaments, roba, aliments). A la paret de l’edifici s’havia retolat el nom en gran i a la torreta s’havia hissat la bandera sueca. Entre maig i desembre de 1937 es van enviar uns 8.000 quilos de queviures i subministraments, a més de la furgoneta de la llar.

            Els primers xiquets havien arribat el 8 de juliol. L’1 d’agost, quan es fa la inauguració oficial del Hogar Sueco, en són ja 36 i per Nadal del mateix any, 95. No tots eren orfes, com alguns pensaven. La majoria dels que passaren per allí tenien pare i mare i només 9 havien perdut als dos. En tancar el centre, l’1 de juliol de 1939, la majoria tornarien a viure amb els pares. Els que no en tenien o es desconeixia el seu parador, foren enviats a orfenats o colònies. Una xiqueta va ser adoptada a Pedreguer.

            Magnhild Olsson va tornar a Suècia el 22 de setembre de 1938. Entre el material relacionat amb la llar de xiquets que va conservar figuren els dibuixos, les cartes i les postals que li enviaren, on li mostren la seua estima. Ens donen també una imatge “idíl·lica” del centre, com han remarcat els autors del llibre. En els dibuixos no apareixen bombes ni dolor, res que faça pensar en un país en guerra. Dibuixen cases envoltades d’arbres, muntanyes, la mar, vaixells, molins, flors, la llar d’acollida, la furgoneta.... i parlen de la poda dels rosers, els ametlers i els albercoquers en flor, del que han menjat, de com estan engreixant, de les ganes que tenen que arribe el bon temps per tornar a la platja, els regals de Nadal...

            A les fotografies de la directora del Hogar Sueco para Niños de Dénia apareixen les tres mestres, que donaven classe en l’antiga capella reconvertida en aulari per a l’estudi i l’aprenentatge; imatges de les classes de gimnàstica, que es consideraven fonamentals per a la formació dels menuts; retrats de les cuineres i del personal de servei, de les eixides, de les visites rebudes... Entre els assistents dimecres a la presentació del llibre figuraven familiars d’un metge que apareixia en algunes fotos i que no estava identificat. Era Eduardo Gómez Súñer, pediatra, que -com va explicar el seu net- anava tots els dies en bicicleta des de Les Rotes al Hogar Sueco.

            El llibre conta moltes més coses, que el lector haurà de descobrir per sí mateix. És una ferramenta important per conéixer un poc més que va passar a Dénia en temps de guerra, on també es refugiaren en cases de particulars molts xiquets vinguts de Madrid, alguns dels quals es quedarien a viure amb les famílies d’acollida. Però és també, com va dir Rosa Seser, l’arxivera municipal i coordinadora del treball, un homenatge a les dones que farà prompte 85 anys posaren en marxa esta iniciativa solidària, dones valentes que han estat oblidades i de les quals se’n sabia ben poc.

EL VEHICLE. Els xiquets del centre feien excursions els diumenges i eixides a la platja i portaven una vida saludable. Molts arribaven amb malnutrició o ferides. L’atenció que els dispensaven i la bona alimentació contribuïren a millorar el seu estat de salut. Durant el segon any, hi va haver períodes en els quals cap xiquet es va posar malalt.

Memòria i Futur

La presentació del llibre ha tancat les jornades Memòria i Futur, que han englobat una sèrie d’activitats encaminades a recuperar la memòria històrica. La programació es va encetar en el mes d’abril i ha inclòs una exposició, teatre, l’homenatge als deniers presoners al camp d’extermini nazi de Mauthausen, un documental i la presentació d’estudis i treballs d’investigació relacionats amb la memòria històrica, com ara el llibre que van presentar dimecres a la Biblioteca Àngel Beneito i Alan Swan. Està escrit en valencià, castellà i anglés i d’ell s’han editat 1.100 exemplars.