Casa Meua és Casa Teua fa parada a Jesús Pobre

Poc queda d'aquell Casino del Ferrer que obria les seues portes allà per l'any 1918 en el Carrer Major de Jesús Pobre. O tal vegada més del que ens imaginem. Perquè Casa Rosita, nom amb el qual ara es coneix aquell establiment que va muntar Francisco Puig a principis del segle passat, continua sent un referent en la població. El negoci ha passat de generació en generació i dijous que ve, amb més de 100 anys d'història i històries a la seua esquena, serà el protagonista del sopar de Casa Meua és Casa Teua, el progra-dt. amb el qual Els Magazinos i Cerveses Túria homenatgen els restaurants que han posat a la gastronomia de la Marina Alta i de Dénia en el punt de mira. 

Luis i Rosita Pons Puig, els biz-nets d'aquell home que va obrir el casino de Jesús Pobre, estan al capdavant d'un local que ha fet una fi rme aposta per la tradició i el producte fresc. La seua carta, a més, ha sabut adaptar-se a les noves exigències del mercat sense perdre autenticitat. Conserva plats i tapes clàssics, els de tota la vida, i ha anat incorporant uns altres que han conquistat els paladars dels assidus al restaurant. El millor exemple, la paella d'enceba, magre i sépia, una creació del seu pare que s'ha convertit en reclam i senyal d'identitat. 

El Casino del Ferrer era el punt de trobada de Jesús Pobre, el lloc on anar a prendre el vermut i també on es feia el ball. 

Ocupava només una part del local actual, la de l'entrada, i “no era un bar com els d'ara, era un lloc de reunió on a més del vermut i els cacauets se servia poc més”, explica Rosita. El ne-gocio va ser regentat per Francisco Puig Costa, un dels tres fills del fundador, i la seua esposa, Salva-daura Costa. Més tard, en 1964, prendria les regnes el matrimoni format per la filla d'aquests, Rosita Puig Costa, i Luis Pons. 

Ells, tercera generació, van ser els qui li van posar el nom de Bar Rosita i també els qui van incorporar la cuina. Van triar una carta senzilla, però amb molta personalitat: embotit, xulles de corder, carxofes, anxoves, pa torrat amb allioli casolà i vi del terreny. Plats molt “de la terreta” que es van convertir en icona del restaurant i de Jesús Pobre en els anys en què va començar a despuntar el turisme i quan a penes hi havia restaurants que pogueren satisfer la seua demanda.

L'any 1987, va prendre el relleu la quarta generació, els herma-ens Luis i Rosita Pons Puig, ella cap de cuina i ell al capdavant del servei. “De l'escola vam vindre ací”, indica Luis, “tota la vida darrere de la barra”. El seu és un negoci familiar que ha sabut mantindre l'encuny que van imprimir els seus pares i al qual també estan vinculades les seues parelles, Mª Rosa i Jaume. Diuen que les crisis cal veure-les com a oportunitats, i això va ser el que ells van fer en el 2008. 

Van introduir alguns canvis en la carta, moltes tapes, postres casolanes. “Les coses canvien i evolucionen, com ha ocorregut en tota l'hostaleria”, assenyalen. 

Els qui gaudeixen de la cuina mediterrània troben hui a casa Rosita bons menús de dl.-nes a divendres, plats tradicionals, com l'olla, l’arròs a banda o l’arròs amb fesols, un bon assortiment de tapes, carn i peix frescos i les ja esmentades postres casolans. Ah, important! 

I la garantia que els productes són de proximitat i de temporada, moltes vegades procedents dela horta familiar. La ximenera amb-f i ere al local un ambient càlid i agradable a l'hivern i el pati interior és perfecte per a l'estiu, encara que ara la demanda està quasi igualada en una estació que en una altra. Com diu Luis, “des que va arribar la pandèmia el fred s'ha acabat”, fa broma.

La seua clientela es nodreix de veïns de la zona, de la Marina Alta, tam-bién de valencians i madrilenys -sobretot en les vacances d'estiu, Setmana Santa o Nadal- i alguns residents estrangers. 

“Qui ve sap al que ve”, i sap que a casa Rosita encon-trará el menjar de sempre i alguna novetat. Com el fl an de cassalla, que al costat del pastís de carabassa de la casa remataran el menú del dijous 24. Se servirà a partir de les 21 hores i estarà compost per pa amb allioli, enderrocs, pilota d'olla, ensalada de tomaca amb ceba i samorra, embotit, capellà a la flama amb tomaca seca, carxofes rostides i xulles de corder. Una bona proposta per a retrobar-se amb Casa Rosita, un clàssic que no deixa d'estar de moda. Les places són limitades i les reserves es poden fer al telè